Fira Tàrrega suma des d’avui el públic a l’acció

FiraTàrrega persegueix trencar motllos. La sorpresa i l’empatia són dos elements molt fèrtils per involucrar l’espectador a l’acció. Els últims anys s’ha anat fent més habitual que molts veïns de Tàrrega intervinguin en el procés de creació com a actors (és el cas de les intèrprets del muntatge Diez por diez, que van fer el darrer assaig obert la setmana passada). També (començant pels mateix esporàdics que se sumen a l’entorn de Fira Tàrrega)és habitual que puntualment els actors entrin a escena com a partenaires ocasionals. Ara, Fira Tàrrega centra la mirada en el carrer de tots. Comediants ja va voler celebrar que la gent podia sentir-se seus els carrers després de la dictadura inventant-se aquesta festa. Fira Tàrrega arrenca avui (amb una inauguració insòlita, que s’allarga durant 40 hores) i es tanca diumenge al vespre. Per molts targarins implicats en les manifestacions de la Diada, la fira no contraprogramarà, després de 4 anys de coincidir el festival amb manifestacions multitudinàries.

Fira Tàrrega ha passat a ser l’arrencada de la temporada teatral a Catalunya i, en el fons, al sud d’Europa. Fins a 52 companyies nacionals i internacionals realitzaran fins a 216 funcions en el seu cartell professional. El 40% dels espectacles són estrenes, en part gràcies a la implicació de la fira en 16 produccions. Amb un pressupost d’1’1 milions d’euros, la fira atraurà un total de 765 professionals, 135 dels quals són estrangers.A Diez por diez, Vuit parelles, de vermell (moltes de Tàrrega, però també alumnes de l’ERAM de Salt), es mantenen com una pinya a tocar de la parada de números de loteria i la font. La denúncia es constant. No hi ha motiu per obviar la repetició, si no s’articula res per donar fi a aquest patiment. El silenci arriba amb la intervenció artística. Quan cobreixen vuit cossos amb cinta film. I després amb cel·lo. És una operació aparentment senzilla però que demana molta atenció de cada parella. No es pot perdre la intensitat que mantenien quan denunciaven que “7 de cada 10 dones pateixen violència de gènere”. L’artista plàstica Valeria Píriz ha traslladat els seus cossos de crisàlide al carrer perquè sigui la ciutadana que decideixi què fer-ne (respectar-los, emportar-se’ls, esclafar-los...). L’artista plàstica i escènica Valeria Píriz va voler deixar constància de la impunitat de la violència de gènere al seu país. Va ser al 2015. El seu rastre no ha deixat de repetir-se en altres altituds. Ara arriba a Tàrrega i fa recompte de la violència de gènere a l’Estat espanyol. Tothom, potser sense saber-ho o intuint-ho, passa pel costat de les víctimes i dels agressors. El repte és descobrir-ho i retirar la pressió i la violència que els atenalla. D’una població de 3 milions d’habitants, els tres primers mesos del 2015, van haver 18 víctimes a causa de la violència de gènere. A l’Estat espanyol, amb 40 milions d’habitants, en portaven 31 (en van acabar sent 62, segons dades de la fiscalia General de l’Estat). Píriz es va exclamar llavors d’aquell crit callat de les víctimes, que semblava no tenir fi. Celebra que l’afectació a l’Estat espanyol sigui molt menor percentualment. Però ningú podrà quedar content fins que les víctimes acabin sent zero. Com als accidents de cotxes, una xifra abstracta és insensible però només que es conegui una d’aquelles persones, la xifra fa por. A Catalunya, segons la conselleria d’Interior han mort 5 persones aquest 2017. Aquestes 16 dones a la plaça del Carme, amb la seva valentia, exposant-se, fan un clar al·legat a acabar amb una xacra intolerable.