“La Mediterrània provoca i adora el contrast cultural”

És un bon aniversari, una bona xifra per mirar enrere i fer balanç. Fa unes setmanes, el crític Jordi Bianciotto explicava com va ser de trencadora la idea, en aquell moment, de muntar una fira per prestigiar la creació vinculada a l’arrel tradicional. Des de llavors s’ha treballat molt per aconseguir la normalització d’aquesta cultura i fer que sigui un model exportable, una bona manera d’anar fora i explicar-se com a país.

Tot i que hi ha moltes coses que estan passant en l’escena de músics d’arrel, és cert que no és a primera línia en els mitjans de comunicació. Per això agafem joves músics i els posem sobre el pedestal de l’espectacle inaugural, volem ensenyar-los al món. Darrerament tenim uns joves més formats que mai, que han escoltat més música que mai, i això també provoca que hi hagi petits fenòmens en l’arrel tradicional: coses que s’han fet sempre però que ara es fan amb molta qualitat, molt rigor i molta llibertat.

La fira sempre ha estat una combinació entre noms coneguts i molts noms desconeguts. Sempre hem obert camí mostrant possibilitats de la cultura tradicional: agafem artistes que no són d’aquest món i els plantegem el repte d’aventurar-se en noves creacions en contacte amb l’arrel tradicional. D’aquí surten coses com Mazoni treballant amb músics turcs, Maika Makovski explorant les seves arrels a Macedònia i Andalusia, o Roberto Olivan, prestigiós coreògraf català, a qui li hem proposat que investigui amb polifonia tradicional del delta de l’Ebre, d’on és fill. La Mediterrània provoca i adora el contrast, sempre està reivindicant que l’arrel tradicional és un material molt potent per anar per Europa.

És el llegat, el patrimoni immaterial, tot el que ens arriba del passat i es converteix en una expressió artística. Però la fira és molt més que música: té dues potes més, la d’arts escèniques i la de cultura popular més de base. Hi ha una pota molt típica, que és la recerca de com la creació més contemporània i la part més tradicional es poden combinar. A més, la cultura popular és molt participativa, és un terreny per explorar fantàstic.

L’èmfasi més gran s’ha fet per accentuar els pols de la fira. És a dir, accentuar d’una banda la internacionalitat, sobretot en l’àmbit de la música; accentuar també la innovació, sobretot en l’àmbit de les arts escèniques, amb coproductors com ara el Mercat de les Flors, amb una vessant més trencadora; i, finalment, hem treballat per la participació, pels projectes comunitaris (enfocats a la integració), però també en relació amb la cultura popular de base, més patrimonial, lligada a l’origen de la fira. La Mediterrània sempre ha tingut un caliu especial que té a veure amb allò popular. Genera empatia, un ambient entranyable i molt viscut; això, en l’aspecte professional, sempre ha provocat que passin coses. Hem intentat potenciar tots aquests aspectes.

El premi va néixer l’any passat i n’estem molt contents. Volem consolidar aquesta línia de suport a la creació. El primer es va atorgar a Carles Belda i Sanjosex, pel seu projecte Càntut, Cançons i músiques dels avis, i el segon l’ha guanyat Maika Makovski, amb un projecte molt potent. El premi no deixa de ser una eina més de suport a la creació, com ara el concurs Sons, també impulsat per la fira. Forma part de la nostra política.

Hem volgut centrar el 20è aniversari en quatre missatges, a través de quatre espectacles de producció pròpia: futur, amb l’espectacle inaugural SABA!, de joves; patrimoni, amb Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, un espectacle que portarà la fira per primer cop a l’Abadia de Montserrat; innovació, amb A Vore, sorgit d’un laboratori de creació de fa dos anys sobre el món de la jota de l’Ebre; i, finalment, Mediterrània, amb l’espectacle Mar de Foc, una reflexió sobre la immensa complexitat del món en què vivim i les crisis acumulades de la Mediterrània.