Verónica Echegui. se’n parla
Actriu. Bernat salvà
“M’agrada més el ‘thriller’ psicològic que l’acció”
Onze anys després de guanyar el Goya amb el seu primer llargmetratge, Yo soy la Juani, Verónica Echegui ha construït una sòlida filmografia en el cinema espanyol, amb títols com La mitad de Óscar o Katmandú, un mirall al cel, i ha iniciat una prometedora carrera internacional amb la sèrie britànica Fortitude, que el 2018 tindrà continuïtat amb Trust, de Danny Boyle. Té en cartell des de fa dues setmanes La niebla y la doncella, un thriller ambientat a La Gomera en què forma una atípica parella de guàrdies civils amb Quim Gutiérrez.
Va rodar ‘Fortitude’ a prop de l’Àrtic i ara ‘La niebla y la doncella ’ a La Gomera. Li agraden els entorns aïllats i llunyans?
No tenen res a veure, és casualitat. L’únic que tenen en comú és que tots dos m’agraden, em van semblar bons projectes. Fortitude és un thriller nòrdic i aquest és un thriller policíac amb molt misteri, en què la meteorologia condiciona els personatges. En aquesta pel·lícula, la boira és una metàfora de la realitat que hi ha i que els personatges no volen veure. Però tot el que passa els acaba canviant, acaba transformant les vides de tots. Ells mateixos no volen veure què hi ha darrere la seva pròpia boirina.
Què s’hi trobarà l’espectador?
No és un thriller d’acció simplement. El motor de la història és molt potent. Mai no havíem vist guàrdies civils protagonitzant una història així en un thriller policíac. I cada personatge té les seves circumstàncies, que són explicades en la pel·lícula i aporten molt a la història. No hi ha trets i persecucions perquè sí. M’agrada més el thriller psicològic que l’acció.
Interpreta una guàrdia civil molt atípica. Quins referents tenia?
Em va ajudar una dona que treballa a la UCO [òrgan de la Guàrdia Civil que investiga crim organitzat i delictes greus], com el meu personatge, però a part vaig tenir referents més externs a la policia. Vaig veure La teniente O’Neill, que mostra l’actitud d’una dona en un entorn militar format majoritàriament per homes, i vaig veure moltes altres pel·lícules.
Ens pot avançar algun projecte?
Ara mateix estic fent teatre a Madrid, El amante, de Harold Pinter, al teatre Kamikaze, amb Daniel Pérez Prada i direcció de Nacho Aldeguer. Després vaig a Londres a continuar el rodatge d’una sèrie que ja vaig començar al juny, es titula Trust i la dirigeix Danny Boyle. El càsting està molt bé: Donald Sutherland, Hilary Swank, Brendan Fraser... S’estrena a principi del 2018, és una producció de Fox.
Li agradaria orientar la carrera en alguna direcció o es deixa portar pel vent?
En realitat els actors no tenim tanta capacitat de decisió, triem a partir del que ens arriba. Pots intentar acostar-te al que vols. M’agradaria fer molt cinema europeu, hi ha gent amb molt talent. El meu objectiu és aprendre francès, ja parlo anglès i italià, i treballar en aquesta llengua. I voldria seguir fent teatre, i dirigir un curt. No tinc intenció de ser directora, però com a actriu, sempre estàs al servei d’una història que et fas teva, però no és la teva visió, és la del director. Tinc la necessitat de plasmar alguna cosa que jo he ideat, amb el meu punt de vista. Així que aquest any he començat a estudiar direcció de cinema.
La boira és una metàfora de la realitat que hi ha i que els personatges no volen veure. Però tot el que passa acaba transformant les seves vides”
