Somnis transmutats

Què va ser primer el somni o l’art? Com els somnis han estat plasmats pels artistes? Com els creadors han utilitzat els mecanismes dels somnis a les seves obres? Són algunes de les preguntes que intenta respondre l’exposició L’espai dels somnis, que a partir d’avui es pot veure a la galeria Mayoral de Barcelona, i que inclou obres d’alguns dels artistes del segle XX que han tractat el tema dels somnis a les seves obres com Dalí, Miró, Magritte, Chagall, Calder, Brossa, Ponç o Tàpies. La mostra ja s’ha pogut veure a Cadaqués aquest estiu.

Comissariada per Vicenç Altaió, l’exposició parteix d’un llibre crucial del surrealisme: Trajectòria del somni (1938), d’André Breton, que va reunir somnis escrits per diversos artistes. Molts anys després, el 1999, Francesco Bonami i Hans Ulrich Obrist van presentar un projecte a la Biennal de Venècia, Somnis, en el qual també es demanava a artistes que expliquessin els seus somnis.

Altaió, que qualifica la mostra com “una exposició de museu en una galeria”, remarca la influència de La interpretació dels somnis, de Freud, en la primera generació d’artistes del segle XX, dadaistes i surrealistes, que van posar en valor el món oníric i i l’inconscient: “Cada època somnia d’una manera diferent i Freud va interpretar el món del somnis des de la pulsió sexual”.

Així, Salvador Dalí, del qual s’exposen tres obres sobre paper de principis dels anys 50 com l’aquarel·la Rinoceront en disgregació, “crea somnis abans dels somnis”. Miró, representat per tres obres, s’apropia dels mecanismes del somnis per crear el seu particular llenguatge gràfic. La mostra inclou una paisatge impressionant, típicament surrealista, Personatges surrealistes (1937), d’Oscar Domínguez. De la mateixa manera, Picasso utilitza el somni per crear una caricatura grotesca de Franco en els dos gravats de Somni i mentida de Franco, fets en plena Guerra Civil.

Després de la contenda, a Catalunya el grup Dau al Set va connectar amb els surrealistes amb la seva preferència pels ambients onírics. De Tàpies, es pot veure la bella pintura Els ulls del fullatge (1949) però també la curiosa El monument (1951). La mostra també inclou obres de Ponç i Brossa, artistes dels quals s’està a punt d’obrir sengles exposicions a la Pedrera i al Macba.