Somnis transmutats

Què va ser primer, el somni o l’art? Com els somnis han estat plasmats pels artistes? Com els creadors han utilitzat els mecanismes dels somnis en les seves obres? Són algunes de les preguntes que intenta respondre l’exposició L’espai dels somnis, que a partir d’avui es pot veure a la galeria Mayoral de Barcelona i que inclou obres d’alguns dels artistes del segle XX que han tractat el tema dels somnis a les seves obres: Dalí, Miró, Magritte, Chagall, Calder, Brossa, Ponç i Tàpies, entre altres. La mostra ja s’ha pogut veure a Cadaqués aquest estiu.

Comissariada per Vicenç Altaió, l’exposició parteix d’un llibre crucial del surrealisme: Trajectòria del somni (1938), d’André Breton, que va reunir somnis escrits per diversos artistes. Molts anys després, el 1999, Francesco Bonami i Hans Ulrich Obrist van presentar un projecte a la Biennal de Venècia, Somnis, en què també es demanava a artistes que expliquessin els seus somnis.

Altaió, que defineix la mostra com “una exposició de museu en una galeria”, remarca la influència de La interpretació dels somnis, de Freud, en la primera generació d’artistes del segle XX, dadaistes i surrealistes, que van donar valor al món oníric i i l’inconscient: “Cada època somnia d’una manera diferent i Freud va interpretar el món dels somnis des de la pulsió sexual.”

Així, Salvador Dalí, del qual s’exposen tres obres sobre paper de principis dels anys cinquanta, com l’aquarel·la Rinoceront en disgregació, “crea somnis abans dels somnis”. Miró, representat per tres obres, s’apropia dels mecanismes dels somnis per crear el seu particular llenguatge gràfic. La mostra inclou un paisatge impressionant, típicament surrealista, Personatges surrealistes (1937), d’Óscar Domínguez. De la mateixa manera, Picasso utilitza el somni per crear una caricatura grotesca de Franco en els dos gravats de Somni i mentida de Franco, fets en plena Guerra Civil.

Després de la contesa, a Catalunya el grup Dau al Set va connectar amb els surrealistes amb la seva preferència pels ambients onírics. De Tàpies, es pot veure la bella pintura Els ulls del fullatge (1949) però també la curiosa El monument (1951). La mostra també inclou obres de Ponç i Brossa, artistes dels quals s’està a punt d’obrir sengles exposicions, a La Pedrera i al Macba.