cultura

Cultura

Pichot pren més lluentor

El MNAC presenta una retrospectiva del pintor que permet contemplar moltes obres de col·leccions privades

L’exposició es fonamenta en la tesi doctoral d’Isabel Fabregat, la seva comissària

Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va qualificar l’exposició Ramon Pichot. D’Els Quatre Gats a la Maison Rose com una proposta “fora de cànon”. Les raons les troben en què, tot i tractar-se d’una de les figures destacades del trànsit entre el XIX i el XX, el seu treball no és prou conegut. I també per la seva gestació, en la qual ha estat imprescindible l’entusiasme de la jove comissària de la mostra, Isabel Fabregat.

La circumstància primera que ha portat a aquesta col·laboració del MNAC, en què es podrà veure fins al 21 de gener de 2018, i l’Obra Social La Caixa, van ser les cabòries que feia Isabel Fabregat per trobar un tema per a la seva tesi doctoral. Tot i la seva joventut, el seu interès se centrava en l’art català de finals del XIX. I aquí va topar amb Ramon Pichot, un artista poc estudiat, que va viure com cap altre creador de la seva època la fascinació per París i que representava l’enllaç de la generació de Casas i Santiago Rusiñol, del qual va ser molt amic, i la del Picasso, Miró i Nonell. Per donar-hi un toc més d’atractiu, a més de la rotunda qualitat de la seva obra, cal destacar que es va casar amb Laure Gargallo, altrament dita Germaine, la dona per la qual el seu amic Carles Casagemas havia perdut el seny, i va acabar suïcidant-se.

La retrospectiva la formen unes 50 pintures, dibuixos i gravats, la majoria procedents de col·leccions particulars. “Aquesta mostra surt de menjadors i sales d’estar. Això porta problemes però permet veure coses que normalment no es veuen”, va dir el director del MNAC.

Fabregat va destacar de Pichot “el tractament i la preeminència del color”, també la seva qualitat com a dibuixant i retratista.

Ramon Pichot, que no ha de confondre’s amb els altres Pichot, nebots seus, va néixer en un dels edificis que avui formen el Museu Picasso. Va viure plenament l’ambient modernista de la Barcelona de finals del segle XIX, formant part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Joaquim Mir i Isidre Nonell. El 1896 va visitar per primer cop París i la fascinació que va sentir va fer que en tornar a visitar la ciutat s’hi instal·lés definitivament. De tant en tant feia petites estades a Cadaqués. El jove Salvador Dalí va descobrir l’impressionisme a través de les obres de Pichot que hi havia al menjador de la casa familiar. L’exposició mostra una gran varietat de temàtiques i tècniques. Des d’un dels pocs retrats de Germaine fins al quadre de la Maison Rose, on vivia Pichot amb la seva esposa. També s’hi poden contemplar paisatges empordanesos, escenes costumistes i il·lustracions per a llibres de Santiago Rusiñol i Eduard Marquina, que era de la família.

La mostra, amb una inversió d’uns 110.000 euros, es mostrarà més tard al CaixaForum de Lleida i al CaixaForum de Girona, amb una selecció d’una sèrie de dibuixos que ara no s’exposen a Barcelona sobre la Primera Guerra Mundial i que denoten que l’artista va ser un dels pocs catalans que va tractar el conflicte en el seu treball.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.