Muses i assassins
Jaume Balagueró i Franka Potente presenten ‘Muse’ al Festival de Sitges, en una jornada en què Robert Englund debuta en el format de la realitat virtual
Zombis de totes les edats voltaven des d’ahir al matí per Sitges, i es van congregar en una gran desfilada a partir de les vuit de la tarda, la tradicional Zombi Walk. Mentrestant, a la pantalla i les sales de premsa, els primers protagonistes del Festival de Sitges van ser l’equip de Muse, el director Jaume Balagueró i les actrius Franka Potente i Manuela Vellés. La pel·lícula, rodada en anglès i ambientada a Irlanda, adapta al cinema la novel·la La dama número 13, de José Carlos Somoza, en format de thriller sobrenatural. Una sèrie d’assassinats posen un professor universitari i una prostituta rere la pista de set misterioses i malvades muses, que inspiren escriptors, però també es comporten amb una gran crueltat.
Jaume Balagueró, home destacat del planter de cineastes sorgit de Sitges i habitual al festival, va explicar a l’agència ACN que hi ha vídeos de l’1-O que “definiria com una pel·lícula de terror amb una violència insuportable”, però altres semblaven sortides d’un film de Luis García Berlanga, sobretot un vídeo de la Guàrdia Civil arribant a un poblet de 120 habitants. El director de Rec va afegir que no es pronuncia sobre política, però creu que cal diàleg: “És el que tothom està dient i és evident. Urgeix dialogar, parlar i entendre’s.”
A la roda de premsa no va sortir del guió i es va centrar en el film, que té també entre els actors Elliot Cowan, Ana Ularu i, en papers secundaris, Leonor Watling i Christopher Lloyd. La pregunta era evident: “Creu en les muses?” Després de bromejar (“per muses, les dues que tinc al meu costat”, va dir, assenyalant Franka Potente i Manuela Vellés), va dir: “Les muses existeixen al nostre voltant. M’inspiro en les coses que veig, sento, ensumo...” Ell mateix va escriure el guió, junt amb Fernando Navarro, tot canviant l’ambientació a l’Estat per Dublín i Cork. També van reduir el nombre de muses de 13 a 7, per poder “definir-les millor”. “La novel·la és llarga, complexa, molt literària, i necessitava sintetitzar-la en el concepte que teníem de pel·lícula –explica–. Vam haver d’excavar en el text i extreure el que ens convenia i descartar coses molt interessants.”
Una de les coses que més li va interessar és el canvi d’aquests personatges mitològics femenins: “Les muses són unes figures que inspiren els poetes. Convertir-les en éssers malvats, en antagonistes, tenia per mi un resultat molt pertorbador.”
Dura escena de Potente
Franka Potente encarna una amiga del protagonista, interpretat per Elliot Cowan. L’actriu alemanya, que apareix en dos films de la saga Jason Bourne, va confessar que “veig el cinema de terror molt marcada pel fet de tenir fills i ho passo molt malament”. Creu que l’escena en què es menja a si mateixa “és una de les coses més estranyes que he fet mai”.
Robert Englund és un altre habitual del Festival de Sitges, i ahir hi va presentar una novetat: un curtmetratge de realitat virtual, que competeix en una nova secció del festival dedicada a aquest format. El Samsung Sitges Cocoon presenta 27 treballs de realitat virtual, que se segueixen amb uns cascos amb sensació immersiva de 360 graus. Englund va definir els efectes de les imatges i el so d’aquesta nova tecnologia com a “terror embolcallador”. “Encara es poden descobrir nous trucs”, va afegir-hi. L’intèrpret de Freddie Krueger, un dels malvats més famosos de la història del cinema de terror, va negar que aquest personatge s’enfronti a Chucky en una pel·lícula. “No heu de creure tot el que es diu a internet –va bromejar–, perquè si t’ho creus tot, et pot passar el mateix que a nosaltres, que tenim Donald Trump com a president.” I va concloure, amb humor: “Crec que Trump és Chucky.”
Alexandre Aja, cineasta francès premiat a Sitges per Alta tensión, ha dirigit el curt de realitat virtual presentat a Sitges, que es titula Campfire Creepers: The skull of Sam. Robert Englund hi interpreta un personatge que terroritza els campistes enterrant-los del coll cap avall i llençant-los estols de formigues que els devoren vius. La nova tecnologia encara té camí per recórrer: és curiós poder mirar en qualsevol direcció, però de la qualitat de la imatge se’n pot esperar molt més.