Més museus?

Anuncis improvisats

A les portes d’un referèndum que pot canviar el rumb del país s’anuncia d’urgència un Museu d’Arquitectura a Barcelona a l’edifici de l’Arts Santa Mònica, un centre dedicat a les arts i la creativitat en ple funcionament i rendiment públic, que depèn íntegrament del Departament de Cultura de la Generalitat i que es regeix per un conveni de lloguer amb l’església. Mal moment per fer anuncis que necessiten d’un estudi, d’una viabilitat i formar part d’un pla estratègic de museus, que no és el cas. Gairebé els mateixos dies la Generalitat presentava un coherent pla de museus en què no es preveia enlloc un museu dedicat a l’arquitectura.

La institució no es pot treure de la màniga un nou museu d’un dia per un altre i menys si els seus experts no ho han previst. Promeses que semblen més alcaldades que projectes de país. Ara bé, no és el primer intent de ficar el nas a Santa Mònica, l’únic centre d’envergadura dedicat a les arts, sense estructura jurídica pròpia, que funciona amb uns mitjans mínimament correctes, però amb una asfíxia administrativa i burocràtica com no l’havíem viscut mai els que hem treballat en aquella casa.

Desmuntar el que funciona?

El centre Arts Santa Mònica és un espai cobejat i envejat per la seva situació privilegiada al final de la Rambla. Amb els anys ha esdevingut un espai molt accessible a l’allau turística d’aquest punt de la ciutat que desemboca al mar. Des que va desaparèixer la Delegació d’Arts Plàstiques, que n’era responsable, cada conseller hi ha volgut deixar la seva empremta i n’ha empitjorat les condicions com, per exemple, inutilitzar l’espai central per a exposicions, construint-hi una mena d’auditori. I, malgrat això, el centre ha reeixit, ha sobreviscut, ha anat endavant i ha superat totes les adversitats, té el seu públic i s’ha demostrat necessari.

Arts Santa Mònica està complint la seva funció i amb l’encàrrec que es va fer en el seu dia al seu director. Els qui formàvem part del jurat vam acceptar la seva proposta per unanimitat i s’ha anat complint. Un encàrrec que cal dir que és excessiu: promoure la creativitat en una diversitat de disciplines gairebé inabastables, incidir al territori, coordinar l’acció amb els centres d’art del país, acollir el format de fira, més organitzar un munt d’activitats que farceixen el dia a dia d’un centre que no para. I, malgrat tot, s’ha complert el programa, si bé és la institució la que no ha complert amb les bases del concurs de la direcció, contractant el seu director menys temps de l’anunciat.

Barcelona necessita més museus? Si tenim en compte la precarietat econòmica dels que tenim actualment la resposta és no. Es tracta de desvestir un sant que funciona per vestir-ne un altre en un edifici en què cal invertir i en desconeixem el resultat? Els turistes entraran a cabassos en un museu d’arquitectura al final de les Rambles, on la prioritat és la paella, la sangria i la cervesa? Barcelona és en ella mateixa un museu d’arquitectura. Ho ha demostrat la promoció del Quadrat d’Or i l’arquitectura de Gaudí, el traçat de l’Eixample d’ Ildefons Cerdà, l’ampliació de la ciutat amb la Vil·la Olímpica i els jardins i espais industrials recuperats.

Museus i arquitectura

Els museus que tenim, Macba, MNAC i especialment el Museu del Disseny. estan perfectament capacitats per entrar en el discurs de l’arquitectura i l’urbanisme, i manta vegades ha estat analitzat des de plataformes com el CCCB. El mateix Macba ha programat exposicions que han tractat aspectes històrics de l’arquitectura de gran interès. El Col·legi d’Arquitectes és una institució important al nostre país, amb delegacions territorials de gran influència, si bé la crisi dels darrers anys ha deixat el sector en un punt feble dins la cadena econòmica de la cultura. Malgrat això, el seu patrimoni continua sent enorme i els darrers anys ha fet una tasca immensa en la recuperació d’arxius dels fons d’estudis d’arquitectes de gran interès. El Col·legi d’Arquitectes disposa d’un edifici més ben emplaçat que Santa Mònica al davant mateix de la catedral de Barcelona, i d’un altre enfront on hi ha la biblioteca i els arxius. Així mateix, té al seu abast un banc propi i, malgrat la crisi, té un patrimoni important, culturalment infrautilitzat. Només cal entrar a la planta baixa del Col·legi on abans s’hi havien fet exposicions d’arquitectura per trobar-hi una botiga de marxandatge sobre Barcelona, de qualitat discutible. Una bona remodelació de l’edifici del mateix col·legi per a museu o per a una major difusió cultural dels seus fons activant i traient més rendiment del seu mateix patrimoni ajudaria sens dubte a una posada al dia de la institució en un context cultural i turístic alhora.