«Expliqueu per què vaig morir»
Tarragona ret homenatge als afusellats durant la postguerra amb la dignificació de la fossa comuna
«He jugat i he perdut. He perdut i em costa la vida, orgullós d'haver-la exposat per la vostra felicitat. Porta la nostra filla a la meva tomba i expliqueu-li per què vaig morir.» Són les paraules de la darrera carta escrita per un dels gairebé 646 afusellats en els anys de la postguerra a Tarragona, i als quals la ciutat va retre ahir homenatge un cop fet realitat el projecte de dignificació de la fossa comuna del cementiri municipal, el primer que es fa a Catalunya d'ençà de l'aprovació de al llei de fosses. A partir d'ara, una placa de ferro s'encarregarà d'explicar els centenars d'històries personals que van quedar enterrades allà, i que ara s'han pogut recuperar gràcies a una investigació històrica i a la col·laboració de molts dels familiars. Un vers extret de la cançó Campanades a Mort de Lluís Llach recordava «aquells que han mort sense tenir el cap cot», i una segona llista s'encarrega també de deixar constància dels municipis que van perdre els seus veïns.
La presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona, Montserrat Giné, va destacar la importància d'aquest pas per retre homenatge al dolor de les famílies afectades, algunes de les quals van perdre fins a tres integrants durant els afusellaments produïts a la muntanya de l'Oliva entre els anys 1939 i 1948. Giné va tornar a reivindicar la instal·lació d'una escultura a l'espai com a culminació de la dignificació, projecte que es podria concretar en un termini de sis mesos.
Per la seva banda, el secretari de Relacions Institucions de la Generalitat, Josep Vendrell, va considerar l'actuació una «victòria contra l'oblit» i un instrument per expressar el dol que «s'ha anat transmetent de generació en generació».
«Genocidi» a Pilats
L'emotiu acte al cementiri tarragoní, que va incloure una ofrena floral, va anar precedit de l'estrena oficial de la museïtzació de la sala primera de l'antiga presó de Pilats, ara un dels monuments del Museu d'Història de Tarragona. En aquell espai, on s'apilonaven molts dels condemnats a mort per la dictadura, des d'ahir s'hi pot veure una instal·lació de vidre que explica la història de l'indret com a espai penitenciari, i un breu documental on tres dels antics presos (Josep Subirats, Antoni Floresví i Leandre Saún) rememoren l'experiència.
En aquella mateixa sala on va passar tres anys de la seva joventut tancat, Subirats va recordar durant l'acte d'inauguració «les xinxes que omplien tot el sostre» i les condicions d'aglomeració a què els va sotmetre el règim. «Havíem de dormir de costat, i per girar-nos calia posar-se d'acord». Subirats, que es va salvar a darrera hora de morir afusellat, va ressaltar «el terror» que omplia l'espai, d'on cada dia sortien «vint o trenta persones que eren afusellades». «Sembla que parlem més dels exiliats a camps nazis, però aquí també va haver-hi un genocidi».
El secretari de Relacions Institucionals va recordar-hi les paraules del president republicà Manuel Azaña: «Pau, perdó i pietat.» Uns conceptes que aquelles pedres van desconèixer durant molts anys.
