Barbablanca manté viu el llegat del rock empordanès

En els últims anys, els excomponents de Sangtraït han presentat altres projectes musicals, el més conegut del quals és Los Guardians del Pont, amb Quim Mandado i Martín Rodríguez. L’únic membre de l’històric grup empordanès –l’any vinent farà 30 anys que es va publicar el seu debut, Els senyors de les pedres– del qual no hi havia notícies era el guitarrista Josep Maria Corominas, Coro, que amb Rodríguez presenta ara un nou projecte: Barbablanca . “Després de Sangtraït vaig tallar molt en sec amb la música i fins i tot vaig marxar de l’Empordà per anar a viure al Maresme. Va ser en Martín qui em va animar per tornar a fer alguna cosa i vam participar l’agost del 2012 en un concert solidari a la Jonquera, a favor dels damnificats pels focs a l’Empordà. Just abans d’actuar-hi no teníem ni nom i va ser la meva dona la que va suggerir, mirant la barba d’en Martín, que ens diguéssim Barbablanca”, explica en Coro, que ara viu a Darnius.

Des de llavors, el grup gairebé no ha tocat en públic, ha canviat de plantejament –la idea inicial era combinar guitarres elèctriques i instruments clàssics com el violí– i també de formació, fins que es va estabilitzar la que ha gravat el seu primer disc, Un tro a la nit (Picap), que aquest dissabte Barbablanca estrenarà en un concert a la sala La Mirona de Salt (21.30 h, 10 i 12 euros). A més de Corominas (guitarra) i Rodríguez (bateria), el grup es completa amb Roger Batlle (veu), Dany Llop Cuadreny (guitarra) i Toni Bernal (baix). En el concert de dissabte també hi actuaran com a convidats Héctor Llauradó (Timeless), que va ser el primer vocalista de Barbablanca; Peck Soler, guitarrista de Sopa de Cabra, i Martín Rodríguez Jr, que durant pràcticament tot el concert tocarà amb el seu pare les dues bateries que hi crearan un autèntic mur de so. En el concert sonaran les dotze cançons d’Un tro a la nit i algun clàssic de Sangtraït.

El disc es va gravar al seu local d’assaig, a prop de Figueres –Rostoll Records, com apareix als crèdits–, menys les bateries i les veus, que es va enregistrar al Trap Studio de Joan Cardoner. La mescla i la masterització es van fer a La Casamurada, a Banyeres del Penedès. El resultat és un disc de rock dur amb un so clàssic, en la millor tradició empordanesa. “Les harmonies estan més treballades que a Sangtraït, gràcies sobretot a Dany Llop”, afirma en Coro, que remarca que Barbablanca és “una banda, no el grup de ningú en concret”. De fet, tots els temes estan signats per Barbablanca. Són cançons amb títols com ara He vist la llum –primer videoclip–, Dos estranys, Com un tro a la nit, Surt del meu llit, Vagarem per l’univers i El circ del rock and roll, un tema que parla d’un món que els antics membres de Sangtraït coneixen prou bé: “En aquest país has de tenir sempre els peus a terra, perquè avui estàs i demà ja no. El millor és ser una persona normal i humil. I ara simplement tinc l’oportunitat de tornar a fer el que més m’agrada. Estem molt il·lusionats perquè el disc sona molt bé, i ja estem preparant el següent”, diu en Coro.