Suport al procés sobiranista
Crida a la llibertat a la UdG
La Universitat va concedir el títol de doctor ‘honoris causa’ a Lluís Llach i Miquel Martí i Pol
El cantautor va demanar durant l’acte confiança en el procés cap a la independència
La Universitat de Girona (UdG) va concedir ahir el títol de doctor honoris causa al cantautor Lluís Llach i el poeta Miquel Martí i Pol (aquest últim, a títol pòstum), en un acte a l’Aula Magna Modest Prats, que va servir per reconèixer tant la trajectòria en les lletres i els valors humans dels nous doctors com també el seu compromís social. La distinció va ser conjunta per “l’estreta relació” que tenien tots dos en un àmbit creatiu i personal, en paraules del rector de la UdG, Sergi Bonet.
L’acte va estar marcat pel context polític català, començant pel minut de silenci que va obrir la cerimònia per denunciar l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i acabant pels aplaudiments i crits de “llibertat” de tots els assistents a l’acte, quan Lluís Llach va acabar la seva intervenció. En el seu parlament, a més, Llach va demanar “que tinguem confiança”, en referència a la lluita per la independència.
La brutalitat policial
Els padrins dels dos honoris causa van ser Margarida Casacuberta, que va fer un exhaustiu repàs biogràfic del poeta Miquel Martí i Pol, i Joan de la Creu, que va introduir Lluís Llach com a doctorand. Casacuberta va fer referència a les càrregues policials de l’1-O explicant que a la porta del col·legi Verd hi ha escrit el poema de Martí i Pol Ara és demà, i va afirmar que la concessió del títol d’honoris causa “no només és un acte de reconeixement acadèmic i social, sinó un acte de justícia”.
En nom de Martí i Pol va rebre el reconeixement la seva filla, Mariàngels Martí, que va centrar-se en la seva visió del poeta com a pare, de qui va dir, tant ella com el seu germà van aprendre el gust per conversar, per intentar ser conseqüents amb les decisions que es prenen, i la passió per pensar.
Compromís social
Joan de la Creu va destacar tant l’obra de Lluís Llach (afirmant que la millor biografia d’un artista és la seva obra) com el seu compromís social i polític, i amb el procés independentista. La carrera de Llach va començar a coincidir amb la del poeta amb Ara mateix, que va ser la primera obra que Llach va musicar. Després de l’amistat van acabar resultant-ne diferents discos, el primer dels quals va ser El pont de mar blava. El resultat d’aquesta col·laboració és, segons el seu padrí, “la conjunció perfecta entre ritme musical i textual”. “Ets un referent en les nostres vides encara que la teva modèstia no ho vulgui admetre (...) Nosaltres avui i aquí també et diem que t’estimem, molt”, va dir, per la seva banda, Bonet a Llach.
Quatre converses
En el seu discurs, Llach va referir-se a quatre converses que l’han marcat. La primera, amb el cofundador d’Els Setze Jutges Josep Maria Espinàs, que va veure el naixement de L’estaca. La segona, amb l’expresident de la Generalitat Josep Tarradellas, recordant que va criticar en públic, l’any 1977, que el president no donés suport al director de la companyia Els Joglars, Albert Boadella, quan va ser empresonat per la representació de l’obra La torna. Amb tot, Llach no es va estar ahir de criticar Boadella: “En aquell temps, un senyor molt particular que continua dient-se Albert Boadella encara que no sembli el mateix, dirigia una companyia que es deia Joglars”. De la conversa amb Tarradellas, que el va citar a la seu de la Generalitat arran de la seva crítica, Llach recorda que animava els joves a cridar “independència, revolució!” sota el balcó de la Generalitat “Jo us diré bojos, però continueu cridant”, explica que va dir Tarradellas. Aquest moment va servir a Llach per demanar “confiança”. “La política té una gran complexitat, molta, i els moments que vivim encara la fan més complexa. Amb això el que vull dir-vos, als que esteu aquí, és que confieu en un futur més alliberat del nostre país. Que tingueu confiança, que tingueu confiança...”, va concloure.
La tercera conversa va ser amb l’actor italià Marcello Mastroianni, després que Llach va posar música a la pel·lícula El lladre de nens . Segons Llach, Mastroianni va dir que els catalans “quan treballen volen, i ningú els fa baixar”. “Aquests malparits com que no racionalitzen la seva relació amb l’art tenen l’avantatge que volen i volen.”
La quarta conversa que va relatar el cantautor de Verges va ser amb Martí i Pol, a qui un dia ell va dir que li semblava pedant que es definís com a poeta, fins que un dia, llegint un dels seus poemes, va trobar-hi significats que fins llavors no havia entès, i el poeta s’hi va tornar: “Es va posar a riure, em va mirar, i venjatiu em va dir: per això penso que soc poeta”, va contestar.