cultura

Capitalitat

La memòria del col·lectiu gitano

Un poble dins d’un país

Un vídeo i una exposició a la biblioteca Pere Anguera recullen la història del poble gitano des del segle XV

Millorar la formació i l’educació són objectius del col·lectiu

En el marc de la designació de Reus com a Capital de la Cultura Catalana, la biblioteca Pere Anguera acull, des de fa uns dies, l’exposició 600 anys del poble gitano a Catalunya. Una proposta que s’acompanya d’un vídeo que narra les principals dades sobre aquest poble, les seves vicissituds, la seva història i la seva realitat actual. “Tenim un projecte en comú: tirar endavant el benestar de la ciutat i Catalunya”, va afirmar l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, durant la presentació, en què va tenir l’acompanyament de representants d’aquesta comunitat. Per la seva banda, Manel Carbonell, tècnic de difusió i promoció del pla integral del poble gitano de Catalunya, va fer èmfasi en la necessitat de “professionalitzar els joves” de la comunitat en base a “l’estudi i la formació” amb l’objectiu de garantir “la igualtat d’oportunitats”. Precisament en el camp de l’accés a la universitat per a majors de 25 anys, Carbonell va destacar que, tan sols en un any, s’ha passat de 7 a 25 persones, una xifra que considera que cal continuar incrementant.

600 anys del poble gitano a Catalunya repassa la presència del poble gitano a Catalunya des que el 1415 es té constància de la primera persona d’aquesta comunitat en territori de la Corona d’Aragó. Es tracta de Tomàs de Saba, que, l’esmentat any, va aconseguir un salconduit del rei Alfons V a Perpinyà. A banda del repàs històric, l’exposició recorre aspectes com ara l’associacionisme feminista, la vessant artística, l’aportació al camp dels oficis, etc. d’aquest poble en terres catalanes.

Un poble dins d’una ciutat

Amb un 52% de presència d’alumnat d’aquest poble al centre que dirigeix, el Rosa Sensat de Reus, Elena Prats, va voler valorar, sobretot, els casos d’èxit, com ara el fet que, actualment, dues exalumnes del centre estiguin fent estudis superiors. “El pas a l’ESO és una etapa complicada” va explicar. Un motiu per què el Rosa Sensat desenvolupa diferents accions “per acompanyar les famílies i els alumnes” en la transició entre la primària i l’ESO, com ara l’anomenat “estudi assistit”. “Notem millores”, va concloure la directora d’un centre que, des del 2003, té un horari compactat per facilitar l’aprenentatge dels alumnes. Malgrat diferents mesures, “l’absentisme” continua essent un problema entre els infants en edat escolar del col·lectiu, segons Prats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.