cultura

Als Octubre, amb els Jordis al cap

La 46a edició dels premis ha atorgat protagonisme a la mirada femenina, aquest cap de setmana a València

Vicent Pallarès, Margarida Castellano, Carles Camps i Manuel Molins, premiats

La gala de lliurament de la 46a edició dels premis Octubre, que es va celebrar dissabte a la nit a València, va estar dedicada al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i al president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez. Així ho va explicar l’editor Eliseu Climent a l’inici de la Nit dels Octubre, quan va qualificar Sánchez i Cuixart, tots dos vinculats als premis, de “presos polítics per haver defensat la llibertat i la democràcia”.

La 46a edició dels premis Octubre ha atorgat enguany el protagonisme a la mirada femenina, amb el premi Joan Fuster d’assaig per a l’obra Passats i presents d’allà i d’ací. Memòria, autobiografia i jo, de Margarida Castellano, que mostra la importància que tenen en les noves societats multiculturals les dones que venen d’altres cultures i aporten un nou enfocament en les societats actuals. La seva autora va explicar dissabte que autores com ara Najat El Hachmi i Asha Miró han inspirat les seves reflexions sobre “dones immigrades que escriuen en català i reivindiquen una identitat que mai ningú havia reivindicat i ho fan amb l’autobiografia” i com aquest “hibridisme” afecta les noves societats. “És la vida de dones que es desenvolupen a les escletxes del poder econòmic”, va assenyalar Castellano.

També la mirada femenina, en aquest cas la de la dona del músic valencià Francesc Tàrrega, té protagonisme en la novel·la Les llàgrimes d’Orfeu, de Vicent Pallarés, premi Andròmina de narrativa. Sense ser una biografia novel·lada, l’obra se centra en fets reals de la vida del guitarrista però vistos des dels ulls de la seva família i, en particular, de la seva dona.

L’edició d’enguany ha recuperat el premi de teatre, batejat com a premi Pere Capellà. El guanyador ha estat el dramaturg valencià Manuel Molins per l’obra Ratzinger Papa 265 (Els àngels de Sodoma). El premi Vicent Andrés Estellés de poesia ha recaigut en Carles Camps (Cervelló, Baix Llobregat, 1948), amb l’obra El rastre d’uns escrits.

La cerimònia de lliurament va tenir lloc dissabte en el marc del tradicional sopar literari, que es va celebrar a l’hotel Astoria de València. La Nit dels Octubre va estar dedicada a commemorar el centenari de la Revolució Russa i al record del 25è aniversari de la mort de Joan Fuster. Durant l’espectacle van participar Rafel Arnal, Màrius Serra, Maria J. Peris i Arcadi Valiente. A l’acte, hi van assistir diferents personalitats del món polític, cultural i econòmic dels territoris de parla catalana. A l’edició d’enguany, s’han presentat 149 originals, sis menys que en l’edició anterior. 13 obres han aspirat al Joan Fuster d’assaig, valorat en 6.000 euros; 42, al premi Andròmina de narrativa, valorat en 10.000 euros; 50 al premi Vicent Andrés Estellés de poesia, valorat en 3.000 euros, i 44 al premi Pere Capellà de Teatre, també valorat en 3.000 euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Art de fa 12.000 anys al jaciment de Simanya Gran, a Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Matadepera
Música

Marco Mezquida inaugura l’Istiu de Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries
guardó

‘Maria CHOIR’, menció honorífica als premis S+T+ARTS

Barcelona
televisió

La majoria de pèrits conclouen que hi ha “diferències essencials” entre ‘OT’ i ’Eufòria’

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Una vintena de companyies passaran pel FITAG

GIRONA

La novel·la ‘Aterratge’ d’Eva Piquer guanya el Premi Literari ‘El Setè Cel’

salt
MÚSICA

Record d’ocupació en la vintena edició de l’(a)phònica

BANYOLES
món editorial

Joan Abellà deixarà Enciclopèdia Catalana al desembre

Barcelona
cultura

Mucha Muchacha i Los Voluble obren la 27a Fira Mediterrània, i posa el focus en la dissidència

Manresa