Bluegecko debuta amb un disc que barreja llengües i estils per trencar fronteres

Els orígens de Bluegecko com a grup no són gens convencionals: tot va començar quan l’osonenca Nuna, cantant, pianista i principal compositora del grup, va anar a completar la formació rebuda a l’Esmuc amb un últim any de carrera a la Popakademie de Mannheim (Alemanya). En aquesta acadèmia pop, els alumnes han de muntar una banda que, en tots els sentits, ha de funcionar com una formació professional, amb concerts dins i fora del mateix centre. Així va néixer Bluegecko , amb un nom –sargantana blava– inspirat per la nostàlgia que Nuna sentia de casa seva, i pels seus lligams amb l’illa de Formentera, i en aquesta primera etapa sobretot amb músics alemanys. El 2014, el grup va quedar segon en el concurs Live a la sala Luz de Gas.

Però intentant tirar endavant aquí el grup amb músics forans no era sostenible. “Vam anar provant gent que entenia el projecte, amb la voluntat de construir una autèntica banda, no un grup de músics que acompanyen una solista”, explica Nuna. Ara, Bluegecko es completa amb Jordi Blanes (baix i veus), Víctor Nin (guitarra), Joel Sempere (saxo i l’instrument electrònic de vent ewi) i el bateria Àngel Valentí, de Torroella de Montgrí, conegut sobretot pel seu treball amb Glaucs.

Bluegecko ha publicat el seu primer àlbum, Món (RGB Suports), un disc amb dotze cançons en què es barregen llengües –sobretot el català i l’anglès, però també el castellà i l’alemany– i estils: pop ballable, com en el primer single (No more pain), amb harmonies i altres trets propis del funk, el soul o el jazz. En el disc han col·laborat una desena de músics, entre els quals l’antic guitarrista del grup, Thilo Taylor, i Manu Guix, que canta en Si no hi ets. Bluegecko, que divendres vinent actuarà a la FNAC Arenas, defensa “una música ben feta, no només pensada per vendre” i que no coneix fronteres.