teatre
‘Ventura’ supera les cent funcions i no s’atura aquí
L’obra que interpreten Meritxell Yanes i David Planas, normalment a casa seva, farà catorze representacions en la seva tercera Temporada Alta
S’ha vist també a la Pedrera i altres espais
Ventura es va estrenar el 2015 a Temporada Alta i recentment, en el seu tercer any seguit al festival, ja ha superat la xifra màgica de les cent funcions. Per contra, no és el gran negoci que podria semblar, ni pretén ser-ho: cal tenir en compte que l’obra es representa habitualment a la casa on els dos únics actors de l’obra, Meritxell Yanes i David Planas, viuen a Celrà: Can Pagans. Són 25 espectadors per funció. “És com si haguéssim omplert catorze cops La Planeta”, diuen els intèrprets i impulsors d’aquest projecte únic, en el qual van implicar la dramaturga Cristina Clemente i el director Víctor Muñoz. En aquesta Temporada Alta, les funcions es van ampliar de les vuit inicials a catorze, i divendres passat quedava una sola entrada disponible, per al 24 de novembre. Dissabte vinent iniciaran una nova tongada de representacions, que s’allargarà fins al 26 de novembre. Però Ventura no s’acaba aquí.
A part d’haver-se convertit en un clàssic de Temporada Alta –com el Non Solum, de Sergi López, o l’Acorar, de Toni Gomila–, Ventura ha tingut molta vida més enllà del festival: des de la seva estrena, molts programadors s’han interessat per l’obra, que s’ha pogut veure en locals teatrals més o menys convencionals, com ara la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles, però sobretot en espais alternatius en la línia de Can Pagans, com ara la casa museu Can Trincheria d’Olot –dins del festival literari Mot–, una masia de Porqueres, una casa noble de Sant Celoni reconvertida en equipament cultural, una habitació i un menjador d’un hotel de Lloret de Mar i, l’estiu passat, el pis mostra de la Pedrera de Barcelona, dins del festival Grec, on van fer cinc representacions. En cap cas no han traït la vocació de proximitat amb què va néixer l’obra, i en aquests bolos fora de Celrà el nombre d’espectadors sempre s’ha mogut entre 25 i 60. “És molt divertit perquè els programadors ens proposen llocs i nosaltres hi anem prèviament a veure les possibilitats de l’espai”, expliquen Planas i Yanes, que en els pròxims mesos portaran Ventura a Mallorca, Tàrrega i València.
Durant l’any també continuen les representacions a Can Pagans, en funció de la demanda: “Organitzem funcions segons ens van arribant les propostes. Ens va escriure una noia dient que eren setze amigues que volien venir a veure l’obra. O una família que va demanar una funció per després del dinar de Reis i ja l’omplia tota sola. Hem fet representacions per a clubs de lectura, empreses, etc. També ens hem trobat que la gent regala molt Ventura per Nadal. Hem arribat a omplir fins a sis sessions amb gent que havia rebut xecs regal. Ha funcionat molt el boca-orella.” A més, l’obra va rebre el reconeixement de la professió: l’Associació Gironina del Teatre la va premiar com el millor muntatge teatral del 2015.
“Més que com una obra de teatre, la gent ho viu com una experiència teatral, per la proximitat i perquè les funcions a Celrà sempre acaben amb una degustació d’embotits cedits per la carnisseria Sergi de Celrà i amb un debat amb el públic. A més, l’estructura de l’obra demana que la gent estigui molt atenta al que passa en les diferents estances de la casa. Mentalment, és com un joc de rol”, diuen aquests dos actors, que, quan acaben la funció, només han de baixar un pis per continuar fent la seva vida. “El fet de no dependre d’una sala afavoreix que puguem fer moltes més representacions de Ventura. Mai havíem pensat que arribaríem als tres anys, però ara ja no ens plantegem quan deixarem de fer-la.”