El moll d’Arenys fa cent anys

El moll és el nom que els pescadors arenyencs donen al port, és com s’hi refereixen. Baixen al moll i hi pugen, i és on, de punta a punta, tenen la seva activitat diària. Amb aquestes paraules s’introdueix els visitants a l’exposició El Moll. Port d’Arenys 1917-2017, que recorda la construcció d’aquesta obra que ha acabat configurant el poble com una important vila marinera. “El paper transformador, social i econòmic del port ha estat cabdal, i ens va semblar important recordar-ho i plantejar idees de futur”, apunta Oriol Ferran des de l’associació del moll, que organitza l’exposició per promoure el patrimoni nàutic.

Les primeres imatges que s’hi poden veure, del segle XIX, mostren les barcasses damunt la sorra de la platja, a tocar de la via del tren. Sense cap refugi, és on amb l’ajuda de cavalls s’estiraven les barques i es feia la feina de netejar les xarxes a la platja mateix. Tal com es recull a l’exposició, va ser el tràgic temporal del 1911 el que va canviar les coses. “El canvi de temps va sorprendre les barques feinejant a mar i el temporal va durar tota la nit. Arenys no va haver de lamentar cap víctima però van morir una trentena de pescadors del Maresme i va haver-hi fins a 140 morts a les costes de Catalunya i València. Es van perdre desenes de barques.” Així és com es va reactivar una comissió per reclamar un port refugi que no arribava mai. Els primers plànols del que podien ser els dics de protecció es van dibuixar un any després i el 21 de novembre del 1917 el Consell de Ministres acordava la construcció del port arenyenc.

L’obra es va adjudicar al constructor local Francesc Solé, que tenia experiència en obra pública i acabaria fent també el mercat municipal i el pont de la carretera de Sant Pol. Ell mateix hauria influït positivament perquè el port tirés endavant al municipi i no a Mataró, que també ho reclamava des de feia temps i comptava amb una flota més gran.

La realitat és que l’execució del port no va ser fàcil i la prova és que es va allargar durant quaranta anys. A l’exposició, una imatge del 1929 mostra els operaris treballant amb les grues per transportar i col·locar els blocs de pedra que s’extreien de les pedreres d’Arenys de Munt. El constructor arenyenc, conegut com en València, va patir moltes dificultats tècniques i econòmiques per tirar endavant l’obra, on va treballar fins al 1931. El 1947 es van reiniciar els treballs, que van durar fins al 1961. Amb els anys es van anar fent ampliacions a la dàrsena de pesca i també al varador.

Paral·lelament a les obres, també es destaca com la pesca es reorganitza amb l’arribada de pescadors rapitencs i andalusos que van portar coneixement i noves maneres de pescar i navegar. També creix la nàutica d’esbarjo amb els nous espais per a clubs esportius, drassanes i serveis nàutics, sense oblidar l’atractiu turístic amb les primeres sortides en barca que s’hi feien. A través de postals turístiques de l’època, es fa un repàs a moltes imatges antigues del port. L’exposició es podrà veure al Calisay tot el novembre; hi han col·laborat l’Arxiu Històric Fidel Fita i el Museu d’Arenys, amb assessorament i també amb materials cedits dels seus fons.