“La crítica té un paper bàsic de mediador”

La crítica actual entén la seva tasca en un sentit molt ampli i la situa en una professió multidisciplinària i interdisciplinària tant en el camp teòric com en el de la docència, la divulgació, el comissariat, l’activisme editorial o des de les institucions culturals. D’aquí que el seu paper sigui fonamental com a mediador. Però, sobretot, el seu gran repte és el d’acompanyar els canvis permanents del llenguatge artístic, de caràcter transversal i en constant mutació.

En desdibuixar-se les fronteres entre les disciplines professionals, l’aventura intel·lectual d’un crític és tan versàtil i plural com ho és la de l’artista que treballa en la reflexió constant de processos i formats. Ambdós són agents dinàmics i oberts que s’expressen amb manifestacions diverses dins de la mateixa onada de la pràctica creativa.

Tots aquells que fan de la consideració del seu patrimoni una eina d’expressió i d’identitat per enfortir la vinculació amb la societat, ampliant l’accés, la participació i les funcions socials i educatives. Museus que estimulen els ciutadans i enriqueixen la vida de la comunitat, oferint experiències que inspiren, eduquen, generen reflexió, pensament crític i comprensió del món, sigui de l’àmbit que sigui. La resta no m’interessen.

Tàpies fou un referent internacional dins dels nous corrents artístics del segle XX i un artista compromès amb la seva època, lligat a les inquietuds cíviques, ètiques i polítiques de cada moment. Crec que no podem parlar de successor, ja que cadascú ocupa un lloc irreemplaçable en la història. Actualment, a Catalunya tenim creadors que tenen posicionaments irrenunciables al servei de la col·lectivitat, compromesos amb la condició humana i la dimensió espiritual.

Si per grans noms entenem aquells que han reflectit, de manera més nítida, la imatge d’una societat, resumint la personalitat i l’esperit d’uns homes units per la història, per unes necessitats i per uns interessos comuns, doncs sí, afortunadament Catalunya ha tingut grans noms i esperem que en segueixi generant.

Per aquells d’esperit creatiu, investigador i innovador, de treball constant i tenaç, amb una motivació principal: la d’augmentar la capacitat de generar coneixement crític i sensibilitat envers la nostra realitat.

Crec que ho hem de plantejar a l’inrevés. Cal estimular la implicació envers els públics i la societat en general, en una aposta per millorar la qualitat de l’experiència cultural i artística. Cada vegada hi ha més consciència per la dinamització comunitària i per l’apropament de l’art contemporani al públic, amb l’objectiu de fer-lo créixer en quantitat i diversitat.

Tenim un dèficit important en educació artística i en desenvolupament de programes educatius tot i l’evidència de la seva importància en el creixement intel·lectual i cognitiu de les persones. Modificar la tendència actual del sistema educatiu en relació a les arts visuals demana un canvi profund en la planificació de les polítiques i regulacions, i cal fer-ho de manera coordinada, compartint estratègies de fons. Cal també fer pedagogia formativa a través dels mitjans de comunicació.

Les arts visuals configuren un sector professional actiu i divers, amb una gran capacitat d’autogestió d’iniciatives i d’adaptació però, històricament, molt poc cohesionat i articulat. Per corregir aquesta situació, el Departament de Cultura ha impulsat el Pla Integral de les Arts Visuals per generar un projecte compartit entre el sector públic i el privat que pugui donar resposta a les necessitats actuals i de futur, des d’una mirada integral i transversal.