Guy Cassiers exposa la mirada d’Europa als refugiats

L’actualitat política europea ha estat marcada per un tema que just ara sembla que no existeixi però que segueix ben present, és el cas de les persones que fugen del seu país en guerra per buscar un acolliment i reconstruir la seva vida, els refugiats. Aquest migdia, el director Guy Cassiers ha presentat al Palau Robert de Barcelona el tercer espectacle de la Connexió Flandes del Temporada Alta , Grensgeval (El cas de la frontera), que es representa demà dissabte al Teatre Municipal de Girona (20.30 h). El director belga, un vell conegut del festival; que ha participat fins a cinc vegades en edicions passades, posa en escena un recull dels escrits que l’austríaca Elfriede Jelinek –l’últim Nobel de literatura concedit a una dramaturga– publica en el seu blog d’internet, actiu des de fa més de tres anys.

L’obra més política presentada al festival narra, barrejant teatre i dansa, la posició d’Europa sobre els refugiats i la confrontació social. Per una banda, per presentar la història, els actors que hi participen encarnen la mirada del continent i, per l’altra, les figures dels ballarins interpreten els refugiats que arriben a Europa. El missatge que proporciona el text està influenciat per la incorporació, voluntària, del llenguatge propi d’una tragèdia grega. Segons ha dit Guy Cassiers, l’autora de l’obra “transforma les notícies que absorbeix de la televisió en un text de diferents veus per Europa” i construeix un projecte que es divideix en tres parts: la primera, posant en situació el vaixell dels refugiats, la segona marcada per una confrontació, un caos artístic, en el moment que els refugiats arriben a Europa i la tercera en què capta l’isolació dels refugiats que els espera a un futur incert.

El director ha volgut destacar que l’autora del text fa servir “la força del llenguatge i el llenguatge de la força” per fer veure com els mitjans de comunicació i els polítics del moment manipulen la informació que es percep. El muntatge no pretén donar solucions al problema presentat, però tampoc mostrar indiferència, sinó provocar un posicionament a l’espectador. Amb la projecció de pintures d’El Bosco, la participació de setze ballarins i els propis actors es busca trobar un diàleg ètic i artístic per un futur viable per Europa marcat per la justícia social.