Memòria històrica
Can Descals amagava tresors
Per primer cop el mas Can Descals de Darnius ha obert les portes a una visita pública, organitzada pel Mume i guiada per l’historiador Joaquim Nadal, per resseguir les passes de l’evacuació del patrimoni artístic català el febrer del 1939
Molts masos empordanesos són part de la història del país, però alguns encara guarden secrets. Són ben coneguts els escenaris de la Vajol i Agullana, amb cases com el Mas Perxés que es van convertir el gener i febrer del 1939 en els últims refugis de les màximes autoritats de l’Estat i de Catalunya, abans de la retirada.
El mas Can Descals de Darnius també va tenir protagonisme però no s’havia pogut visitar fins ara. El 25 de novembre passat, els propietaris del mas s’havien avingut a obrir les portes, responent a la sol·licitud de l’Associació d’Amics del Museu Memorial de l’Exili (Mume) i de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural per a una visita concertada, que a més tenia l’al·licient de disposar del guiatge de Joaquim Nadal. Per als historiadors com Nadal, el paper de Can Descals ja és ben conegut: per protegir el patrimoni de les bombes i de l’avanç de les tropes franquistes, la Generalitat va organitzar la recollida del patrimoni català (bona part del qual es trobava al Palau Nacional de Pedralbes) cap a zones més segures. Una gran part es va concentrar a l’església Sant Esteve d’Olot, i d’allà cap a Can Descals. Els artífexs d’aquells moviments eren el conseller de Cultura Carles Pi Sunyer i més concretament el gironí Joan Subias Galter –cap dels Serveis Culturals de la Diputació de Girona–, que es va instal·lar al mas durant uns deu mesos.
Passant per les estances de Can Descals, Nadal llegeix fragments dels escrits que va deixar Subias i mostra fotografies que s’han conservat d’aquells fets. Una trentena de camions van omplir 21 sales, la carbonera i els patis de Can Descals de retaules, pintures murals, estàtues, quadres, Verges majestats... El 10 de febrer del 1939 van arribar les tropes franquistes i en els mesos següents 20 camions van tornar a Barcelona. “Hi havia un forat negre de deu camions”, diu Nadal. El misteri s’ha pogut resoldre recentment amb el donatiu al Mume d’un fons de documentació procedent de la família del tinent de carabiners Alexandre Blasi. El 5 de febrer Companys i Pi i Sunyer passen la frontera, Subias també ho farà, totes les autoritats són a l’exili i a Can Descals no hi queda ningú. Blasi rep l’encàrrec de tornar enrere per recuperar el patrimoni de Can Descals i portar-ho al castell d’Aubiry, prop de Ceret. Entre el 7 i el 9 de febrer (el 10 arriben les tropes franquistes) el tinent aconsegueix moure deu camions carregats d’obres; vuit passen la frontera, un el detenen els franquistes, l’últim el descarreguen i passen el material a coll per la muntanya. De Ceret les obres aniran a Ginebra abans de ser recuperades pel règim franquista i tornades a Barcelona. Can Descals ja té menys secrets. La visita era una de les últimes propostes de tardor del festival Som Cultura, promogut pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, i les prop de 70 persones que s’hi van apuntar van tenir la sensació de trepitjar i descobrir història en directe.