El deliciós ‘swing’ d’autor

Pot semblar un rebedor d’Ikea, però no. És un “bèstia de càrrega” de grana, color senyorial, tal com la va definir el seu orgullós propietari, el cantant Eduard Gener . Un piano en forma de clavicèmbal, fet a mida, que el músic de Solsona va estrenar dijous a la nit en una sessió de bombo de club de jazz al Sunset de Girona. A la primavera havia actuat a la sala La Planeta en el Black Music Festival tot estrenant el seu segon disc, Diumenge, i al Sunset va presentar la formació de trio, que junt amb el banyolí Vic Moliner i Andreu Moreno girarà l’any vinent.

Eduard Gener és tota una troballa. En podem dir swing-pop d’autor, composicions amb picardia, lletres amb referències històriques, versos de poesia urbana i generacional. Simplement una delícia. Un conjunt de melodies d’aquelles que fan sortir el sol en una nit emboirada. Diu la segona estrofa de Dues cames: “Duen el triangle secret, / el lloc sagrat del meu desig inquiet, / la meva central elèctrica. / Caminen una mica així, / entre dona de ciutat i dona de camp, / i divertides xiulen.” La tornada havia de començar, per força, amb un: “Fem-ho. / No veus que bé que em poso quan em mires?” O el single, que sona a la ràdio i va deixar per al final, Res és just en l’amor i el llit . De l’anterior disc, Les avingudes, el toc més soul, amb ratxes de hip-hop, amb lletra que vindica la nostàlgia positiva, la sintetitza Recordes . Escoltant Eduard Gener, es té la sensació que es modernitza el cuplet de la Núria Feliu, aquell que cantava al gec i als elàstics blaus d’El vestir d’en Pascual. En el concert de dijous, Eduard Gener va interpretar des de A soles amb tu fins a Americana melodia, que va repetir en el bis. Gairebé entre amics, l’enamorament va ser total quan va tancar amb una versió de la que diu que és la millor cançó d’amor: Picture in a frame, de Tom Waits.