Entrevista

Alain Hernández. se’n parla

Actor. Bernat Salvà

“La Champions Clerum no és un invent, existeix de veritat”

En un moment dolç de la seva carrera, després d’èxits com Palmeras en la nieve, El rei borni o Plan de fuga, Alain Hernández (Barcelona, 1975) interpreta un capellà i entrenador de futbol a la comèdia Que baje Dios y lo vea, al costat de Karra Elejalde. Entrena un grup de seminaristes i es proposen com a objectiu guanyar a Roma la Champions Clerum per salvar el seu convent.

Ha fet força films, darrerament...

Sí, per sort! Als meus inicis tot era més humil, jo crec que va ser arran de Palmeras en la nieve, on vaig demostrar que podia ser solvent en pel·lícules de més pressupost i en personatges importants. A partir d’aquí tot es va anar precipitant, tot i que també vaig fer una pel·lícula amb menys pressupost com El rei borni. El que passa és que, vaig fer el càlcul, en els últims 14 mesos he estat a casa uns 40 dies. De fer Que baje Dios y lo vea vaig empalmar amb la sèrie El accidente, que ara emeten a Telecinco; després vaig rodar Solo a Fuerteventura, bona part de la pel·lícula a dins l’aigua, i després vaig fer El fotógrafo de Mauthausen, de la Mar Targarona, en què interpreto un pres del camp de concentració.

El pare Salvador representa una església més oberta i compromesa socialment. Era fàcil posar-se a la seva sotana?

Sí, si hagués de ser religiós, que no ho soc gaire, tiraria més cap al personatge del pare Salvador que al caràcter més estricte del pare Munilla, que fa el Karra Elejalde. El pare Salvador és un personatge molt inspirador, que va amb el cor a la mà. I si l’haguéssim de comparar amb un entrenador de futbol real seria un Cholo Simeone, és un home de “cojones y cojones”, el seu equip de seminaristes seria com un Atlètic de Madrid. Si li busquem un referent cinematogràfic, seria el Robin Williams a El club dels poetes morts.

Quin era la clau per fer aquest personatge versemblant?

Es tractava de trobar algú que creu en Déu, però que creu sobretot en les persones. És algú que predica amb l’exemple, molt treballador... Jo m’identificava molt amb ell, no en la part de la fe en Déu, sinó amb la seva fe amb la humanitat. No vol evangelitzar explicant la paraula de Déu, sinó a través del futbol, creant un grup, compartint els problemes...

Hi ha seminaristes que juguen a futbol o ja és cosa del passat?

No sé si hi ha molts seminaristes, en tot cas, la pel·lícula pot agradar a l’Església perquè mostra que encara hi ha nanos joves que s’hi volen dedicar. I partim d’una premissa que és real: la Champions Clerum existeix. Quan em van proposar el projecte, vaig pensar que era una ocurrència del director, el Curro Velázquez. Però la Champions Clerum no és un invent, existeix de veritat, és una lliga que es juga entre religiosos: es donen la mà al centre del camp dient “Ave Maria puríssima!” i juguen partits de veritat, primer en una fase regional. Els millors de cada país s’enfronten entre ells, com a la Champion’s League. Curro Velázquez em va passar l’article d’El Mundo que va trobar i li va donar la idea de fer una comèdia.

Amb ‘Palmeras

en la nieve’ vaig demostrar que podia ser solvent en pel·lícules de més pressupost i personatges importants



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Que baje Dios y lo vea

«Que baje Dios y lo vea»

Gènere: Comèdia
Direcció: Curro Velázquez.
Intèrprets: Macarena García, Karra Elejalde, Alain Hernández, Juan Manuel Montilla, Tito Valverde.
Valoració crítica: [ep] [eb] [eb] [eb]

Publicat a