Art i televisió

No és freqüent que els intel·lectuals tinguin les habilitats que es requereixen per posar-se davant d’una càmera de televisió i presentar un programa d’art que resulti d’alt nivell. Però hi ha excepcions. Dos dels cims que conec en aquest sentit són el programa del 1972 de la BBC Ways of Seeing, presentat pel gran John Berger, i la sèrie The Power of Art, de 2006, també per la BBC i presentat per un altre gran, l’historiador Simon Schama

Dels capítols de Ways of Seeing recomano veure el primer en la seva versió original en blanc i negre. Cada vegada que el veig sento que m’he de treure el barret i reconèixer que allò és insuperable. Perquè no es pot dir més i més interessant amb tan pocs mitjans, pel magnetisme que desprèn la presència i la veu de Berger, mirant directament la càmera, seriós, sense cap gest ni somriure forçats. M’admira l’atreviment i la força del guió, tan ben pensat i lligat. No estic d’acord amb algunes de les coses que diu, però és extraordinari com les planteja i com les diu.

The Power of Art està fet amb molts més mitjans. Dramatitza situacions històriques, les imatges són d’altíssima qualitat i el presentador s’allunya de l’austeritat de Berger. Però el punt d’histrionisme de Schama en cap moment predomina per sobre de l’interès que té allò que diu. Quin guió i quins adjectius! Escoltar Schama comentant la santa Teresa de Bernini en el capítol dedicat a aquest artista no només és un plaer visual per les imatges que l’acompanyen, sinó també un plaer intel·lectual per les portes que s’obren quan relaciones els seus comentaris amb la història i amb les obres.