“Musicalment parlant, per a la sardana ara és el millor moment”

En una entitat és molt complicat arribar-hi, però ho hem pogut fer amb el compromís fort de moltes persones i l’enllaç de moltes generacions.

Sí. Nosaltres ara som 60, i d’aquests n’hi ha 40 que tenen menys de 30 anys. La majoria tenen entre 13 i 28 anys.

Molts comencen ja de petits. La sardana és un món: és una música, és una dansa, i quan t’hi enganxes, ho gaudeixes molt. El problema sempre és fer conèixer a la gent més jove aquest aspecte de la cultura tradicional catalana.

Més que folklòrica diria que és un dels aspectes de la cultura tradicional catalana. En 50 anys el món ha canviat tan radicalment, el lleure de la gent ara és tant diferent, que a la sardana li ha costat adaptar-se a aquest nou ritme. El fil de la sardana, però, no s’ha perdut mai. De fet, és una tradició relativament nova, només té 150 anys.

Això dependrà de nosaltres i de la receptivitat que tinguem amb les noves famílies amb criatures. Si ens hi podem acostar per oferir-los el que fem i ho veuen com una cosa interessant, segur que tindrà continuïtat. Ara bé, hem de pedalar, ens hi haurem de dedicar.

Explicant que la sardana no és només aparentment un ball. D’entrada crea una sensibilitat cultural vers la música, vers la dansa. Hi ha molta gent de la colla que toca instruments, amb sensibilitat cultural. Una colla no és una agrupació sardanista que munta un aplec, sinó que suposa una realització, uns objectius, anem a concursos... Al darrere hi ha uns valors de companyonia, de treball conjunt i de compromís sense els quals és impossible tirar la sardana endavant.

A aquestes edats bàsicament és perquè als pares els interessa. Després, quan ho han tastat, ja venen perquè volen. De fet, el millor és començar a aquesta edat, perquè és quan estan més receptius i aprenen més de pressa.

Sí, els més petits només van a concursos lliures. A partir dels infantils, sobretot en els juvenils grans i també en els veterans, és quan hi ha més competència.

És la de competició, no és la de la plaça. Si mires alguns vídeos a Youtube, veuràs com ballen a la nostra colla Montseny. Té molta exigència i moltes hores d’assaig. La sardana de punts lliures és aquella en què els punts –curts i llargs–, la coreografia, és inventada. Encara és més difícil que l’altra.

Uf! A milers. Musicalment parlant, per a la sardana ara és el millor moment. És impressionant. Senzillament perquè el nivell musical del país ha pujat i hi ha tota una generació de joves que escriuen sardanes i amb un nivell musical que no s’havia vist mai. En intèrprets, igual, i les cobles ara toquen molt millor que fa 30 o 40 anys.

És la cinquena. L’any passat vam pujar de categoria. De fet, la Riallera és una de les grans colles que hi ha hagut a Catalunya de tots els temps. Actualment d’actives n’hi ha un centenar.

Està estès per tot el territori, però en competició i entre les colles grans, la que tradicionalment ha dominat és la ciutat de Barcelona. Però depèn de la categoria. També n’hi ha moltes en comarques de Barcelona: a Terrassa, Sabadell, Manresa, Vic, Manlleu, també n’hi havia hagut a Igualada... A Osona som tres, però hi ha una rivalitat sana, no hi ha problema.

Comença diumenge [ahir per al lector] però és a partir del març o l’abril quan comencem a anar a concursos, i fins al novembre. Les actuacions, en plena temporada, es fan a l’estiu. Tota la cultura popular necessita bon temps, perquè es fa al carrer.