Restauració de microcirurgia

Per les dimensions, una tela de 5x11 metres, i els danys que presentava el llenç, la restauració d'El gran dia de Girona, de Martí Alsina, ha suposat tot un repte per als professionals d'aquest àmbit que des de fa cinc mesos treballen en la conservació del quadre més gran de la pintura catalana. Tot i que encara queden dos mesos de feina abans que el quadre sigui traslladat a Girona, on es continuaran els treballs de restauració abans que hi pugui ser exposat, avui ja es poden observar els treballs de microcirurgia que s'han aplicat al llenç per tal de reforçar-lo i evitar sobreposar una segona tela que amagaria el revés del quadre. La cap de restauració del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, situat a Valldoreix, Mireia Mestres, explicava ahir que les tècniques aplicades suposen tot un repte per als restauradors, ja que en un primer moment i d'acord amb els danys que presentava l'obra ningú hagués dubtat a posar una tela de reforç. «El suport estava molt malmès, els estrips eren considerables i no sabíem la resistència de la tela», afegeix Mestres. Tanmateix, i amb l'objectiu de mantenir els trets més originals del quadre es va optar per aplicar noves tècniques de microcirurgia tèxtil, que ja s'han aplicat a Europa, a cadascun dels estrips que presentava el llenç. Uns cosits, fil a fil, que, a més a més, s'han reforçat amb un sistema de grapes, també de material tèxtil, i bandes perimetrals per tal d'aconseguir tensar la tela.

Un segon grau de dificultat es va centrar en l'aixecament vertical del quadre. Per aconseguir-ho, va caldre la construcció d'un bastidor concebut especialment per a l'ocasió i que disposa d'un sistema d'expansió per aconseguir que la tensió de la tela sigui homogènia a tota la superfície.

L'estudi i anàlisi de la capa pictòrica va permetre als restauradors veure les diverses fases que Martí Alsina va emprar per pintar el quadre. El pintor va començar als anys seixanta del segle XIX però no el va acabar fins als anys vuitanta. Mestres considera que es poden observar dues fases diferents en el procés de creació gràcies en part a la utilització de diferents vernissos que el pintor emprava per donar volum. A més a més, i arran de l'observació amb infrarojos i llum ultraviolada s'ha pogut discernir entre la capa de vernís original que va fer servir Martí Alsina de la resta de capes que es van aplicar en treballs de restauració posteriors. La neteja que s'hi fa ara conservarà únicament les capes originals del pintor i no s'afegirà un vernís generalitzat a tota la superfície per tal de no amagar la tècnica pictòrica de l'autor. En la neteja també s'han utilitzat materials químics nous, bàsicament aquosos i a base de gel, que no penetraven en els materials originals.

El delegat del govern, Josep Martinoy; el subdirector general de Museus, Daniel Solé, i la directora del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Maria Teresa Ocaña, van elogiar la feina i «l'encert i la col·laboració» de totes les administracions per conservar l'art del país.