L’audàcia de canviar un pare per dos peixos de colors

La parella artística formada pel guionista Neil Gaiman i el dibuixant Dave McKean ha estat cabdal en l’evolució del còmic dels darrers trenta anys i també en la iconografia de la cultura popular. Arkham Asylum, que va dibuixar McKean a finals dels anys vuitanta, va influir força en la foscor en què va presentar a Batman i el Jòquer el cineasta Christopher Nolan. Al seu torn, els relats de Gaiman ben bé podrien ser guions de Dark Mirror avant-la-lettre. De fet moltes de les seves històries han estat adaptades al cinema i a la televisió, com ara el llibre American Gods, que ha esdevingut sèrie d’imminent estrena. La creació de Gaiman Sandman, amb portades de McKean, va revolucionar des del Regne Unit les convencions del còmic americà. Tots dos, juntament amb el també britànic Alan Moore i l’americà Frank Miller, van fer madurar als anys vuitanta l’univers dels superherois i del còmic fantàstic.

L’editorial Astiberri recupera ara un dels seus títols conjunts El día que cambié a mi papá por dos peces de colores, que fa temps ja havia publicat Norma. La reedició es presenta amb un canvi de portada, però conserva l’edició amb sobrecoberta. El llibre va ser la primera incursió dels autors en el món infantil.

Però tractant-se d’aquest autors una obra infantil no té res de convencional. Els protagonistes són nens, però el seu comportament té més a veure amb els adults de les seves altres obres. El dia que cambié... és surrealista, però posa de relleu l’egocentrisme de la mainada, sentiment que normalment no s’atribueix als infants excepte en els contes en què el final sempre té un objectiu moralitzant. No és el cas d’aquesta obra en què el protagonista no té cap penediment per haver canviat el seu pare per dos peixos de color. Gràficament, l’obra continua amb l’estil i la tècnica de sempre de McKean, que a ulls d’ara pot no semblar tan innovadora com quan va irrompre el dibuixant en el món del còmic. McKean va aportar una visió molt més artística per la diversitat de tècniques que barrejava: pintura, fotografia, collage i perquè trencava la convenció de les vinyetes i de la planificació de les planes.