Richard Vanderaa estrena galeria al barri vell de Girona

El marxant i col·leccionista holandès Richard Vanderaa inaugura galeria demà a Girona (19.30 h). La sala, als baixos del número 3 del carrer Auriga, al barri vell, havia estat fins fa poc un estudi d’arquitectura, i el galerista n’ha conservat el singular color rogenc i tornassolat del terra, i l’arrebossat aspre dels murs, que transmeten a l’espai una atmosfera càlida i acollidora. Richard Vanderaa, que des del 2016 tenia la galeria Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, afronta amb aquest trasllat una major visibilitat per a la seva línia expositiva, centrada principalment en la pintura de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX a París i les seves connexions internacionals. L’exposició inaugural és en certa manera programàtica. Kitaj a Catalunya, que es podrà visitar fins al 24 de febrer, estableix un pont entre un dels artistes més rellevants i personals del panorama artístic anglosaxó i la Catalunya que als anys cinquanta, en ple franquisme, s’esforçava per connectar de nou amb la modernitat.

Ronald B. Kitaj (Ohio, 1932-Los Angeles, 2007) és un exemple paradigmàtic d’aquell desvetllament gairebé clandestí, com el que de fet van propiciar tants artistes catalans que, establerts a París al final de la Guerra Civil, van conèixer l’èxit internacional i l’oblit a casa seva. Kitaj, de qui la galeria de Richard Vanderaa presenta una desena d’obres, principalment litografies i serigrafies, a més d’un dibuix original de 1960 i un conjunt de fotografies familiars, algunes de les quals són inèdites, va convertir Sant Feliu de Guíxols en la seva segona residència durant trenta anys, al mateix temps que artistes com Antoni Miralda, Jaume Xifra o Alberto Fabra, tots els quals estan representats en la col·lecció del galerista holandès, buscaven el seu camí a l’estranger. El 1953, quan Kitaj va arribar a Sant Feliu amb tot just 21 anys, va passar del tot desapercebut, excepte per a Josep Vicente Romà (1923-2011), un militant socialista que acabaria sent alcalde i que va esdevenir el seu amic inseparable. La importància que van tenir en l’evolució de l’artista nord-americà els vincles amb aquest entorn és indiscutible, i el va posar en relleu el mateix pintor amb obres clarament inspirades en els seus sojorns a la Costa Brava, com ara Where the railroad leaves the sea (1964), pintada a casa de Josep Vicente i en la qual va representar l’antiga estació del tren de Sant Feliu; To live in peace (The singers), realitzada entre 1973 i 1977 i que és de fet un homenatge als seus amics ganxons, o Catalan Christ (pretending to be dead), de 1976. L’estima pel lloc va fer que, animat per Vicente, s’esforcés a aprendre a llegir i escriure en català, i que s’acostés a l’obra d’Espriu, Riba i Pla.

Per tal de conèixer millor la seva figura, a l’exposició també es podrà visionar el curtmetratge Kitaj a Catalunya, produït pel mateix Vanderaa, a través de Jecsalis Art Films, i Pep Santiago, que n’és alhora el guionista i director, i en el qual són entrevistats coneixedors de la seva obra com ara el poeta Àlex Susanna, la historiadora de l’art Violant Porcel o la mateixa família Vicente, i es repassen diverses imatges de la seva estada a Catalunya, entre elles algunes fotografies inèdites en què apareix amb Richard Hamilton a Sant Feliu el 1973, dinant a casa de Josep Vicente, d’excursió a Barcelona amb els seus fills o durant un retrobament amb Vicente a Londres, el 1994. Arran d’aquella trobada, Kitaj escriuria l’agost del mateix any al seu vell amic: “Estimat camarada, la teva visita ha estat un dels grans esdeveniments de la meva vida! Moltes gràcies per portar-me el teu esperit, la teva energia, el teu cor i el teu fill a Londres! T’estimo moltíssim. Que la nostra amistat duri per sempre. Petons a la Mercè, a Catalunya i a l’Eugeni.”