“La història d’un home malvat té més recorregut en el cinema”

Des del primer moment vam voler donar un toc molt local al festival de curtmetratges Cinemart de Pineda i vam decidir que obriríem la mostra amb una producció basada en un personatge històric del municipi. Primer van ser el polític Manuel Serra i Moret i la seva dona, Sara Llorens; després el corsari otomà Dragut, que va atacar la població al segle XVI, i ara arriba Pau Gibert.

Un famós bandoler del segle XVIII que va sembrar el terror tant a Pineda com a les poblacions veïnes i que amb la banda que capitanejava també va assaltar pobles de l’Empordà i la Catalunya del Nord. Se’n sap poc de la seva història, però la llegenda el pinta com un home sanguinari i sense escrúpols que res ni ningú no l’aturava quan es tractava de dur a terme les seves malifetes.

Res de res. Robava a tort i a dret, tant a rics com a pobres, i la gent li tenia molta por. A ell i a la seva banda de sis bandolers els van capturar l’any 1782 i els van executar. Expliquen que el seu cap i la seva mà dreta els van exhibir a Pineda dins d’una gàbia durant uns dies perquè servissin d’escarment.

La història d’un home malvat té més recorregut en cinema, i ja ho vam experimentar amb Dragut. Però el cert és que l’única premissa que ens fixem a l’hora de triar és que sigui un personatge històric de la població i que la seva vida es pugui explicar a la pantalla.

Cert que després de tres anys la gent està molt animada i repeteix amb els càstings. Però en aquesta ocasió hem volgut ampliar la recerca de participants a Calella i Santa Susanna per garantir-nos que podríem repartir tots els papers.

La colla de bandolers. Als càstings de Pineda i Calella s’hi van presentar moltes dones i molts joves però no gaires homes, i el proper dia 10 anem a Santa Susanna a buscar-ne. Val a dir que la darrera escena del curt la volem rodar a la masia de Can Ratés.

Farem servir els contactes. Som una entitat sense ànim de lucre i hem de buscar-nos la vida. Parlem d’un guió on hi ha una trentena de papers principals, i sempre ens queda el pla B.

Hi haurà novetats, com a mínim en el plantejament de la història. A Dragut, per exemple, vam fer una preestrena per prendre el pols al públic i modificar in extremis allò que no anava bé. A Pau Gibert millorarem segur l’apartat tècnic perquè enregistrarem amb càmera professional i involucrarem més gent en l’equip.

No ens podem permetre res més llarg. I, de fet, tampoc ens ho plantegem de moment. La nostra producció té com a objectiu obrir el festival de curtmetratges i, malgrat que estem un any ideant-la, el cert és que també estem sis mesos fent el rodatge.

Sí. Ja hauríem d’haver començat a rodar, però també és cert que hem reduït els escenaris i que ho tenim tot previst per començar a finals de febrer. Haurem de treballar contra corrent, però estic segur que ens en sortirem.

Com a idea de festival sí, perquè tenim molt clar què volem fer i com ho volem fer. Tampoc ens amaguem que anem un pèl coixos de subvencions, però els recursos són els que són a cultura i els hem d’optimitzar al màxim.

Exponencialment. El primer any vam rebre uns 500 originals i aquest any passarem de 1.200 obres. Anem pel bon camí. I en els últims tres anys hem orientat la mostra cap a la comèdia, perquè hem comprovat que aquest gènere té una major resposta del públic que ens segueix. La gent vol disfrutar.

Personalment crec que no. Tot i això, a la junta tenim gent que defensa que hi ha un gran interès per les pel·lícules. El cinema és com la pintura: hi ha gustos per a tot. El nostre objectiu és fer prou caliu perquè el setè art sigui una opció de qualitat dins l’oferta cultural del municipi.