cultura

poesia

Jordi Llavina

La bellesa és amarga

Comadira fa sorgir la llum de la tenebra

La pri­mera vegada que vaig lle­gir el títol del lli­bre m’hi va sem­blar enten­dre Marea negra. Des­co­nec si l’autor volia sug­ge­rir aquesta ambigüitat (el temps pot ser vist com una marea ben fosca). No, en el pròleg ens ho acla­reix, i val a dir que la raó del títol és molt bella: la manera negra és un pro­ce­di­ment de gra­vat, mit­jançant el qual es rat­lla la planxa i, tot seguit, es va polint. Així, “en certa manera [...], es fa sor­gir la llum de la tene­bra”. Un títol òptim: aques­tes poe­sies noves del gironí creen sen­tit (tot cre­ant forma), en gene­ral es pla­nyen menys que les de lli­bres ante­ri­ors, exal­cen la vida. Fan, per tant, sor­gir la llum de la tene­bra.

Es tracta d’un lli­bre “fac­tici com gai­rebé tots els meus”. Jo no diria pas que lli­bres com Enigma o En qua­ran­tena –per citar-ne dos de la millor etapa de l’autor, la dels anys vui­tanta– siguin fac­ti­cis. Ben al con­trari: aquests dos cims de la seva pro­ducció lírica eren obres com­pac­tes, amb una idea ver­te­bra­dora molt pui­xant. Fa poc, en un arti­cle, el poeta comen­tava el die­tari recu­pe­rat de Pla, i argu­men­tava que el tro­bava “un pèl massa fac­tici”. A mi m’ha pas­sat el mateix lle­gint Manera negra: l’aplec de poe­mes de cir­cumstàncies que el com­pon –una carta d’home­natge a Giu­seppe Gri­lli, la suite tos­cana, els quinze poe­mes diver­sos, unes poe­sies de l’obra tea­tral L’hort de les oli­ve­res i l’epíleg–, no l’acabo de tro­bar equi­li­brat. L’excel·lència dels ver­sos tos­cans, posem per cas, em sem­bla que no casa amb els ver­sos pres­cin­di­bles de La Guerra dels Cents Anys i de Mallorca, o amb els res­ca­tats De l’hort de les oli­ve­res, que con­for­men unes peces que són lluny de la llum de les millors com­po­si­ci­ons de l’autor.

El lli­bre s’obre amb l’endreça a Gri­lli, la “corona d’home­natge / que et tei­xim els amics”. Un bon poema: reme­mo­ra­tiu, molt des­crip­tiu, amb uns quants ver­sos en italià. Coma­dira hi expressa reco­nei­xe­ment a l’amic (“Nàpols te’l dec i és un deute infi­nit”), recorda tot de coses vis­cu­des, aquí o a Itàlia, els bells estius... Hi defensa l’amis­tat i l’espe­rança. Tot seguit, la Petita suite tos­cana apro­fun­deix un dels ves­sants pre­di­lec­tes del gironí: la des­cripció de pai­sat­ges i obres d’art; i rela­ci­ona aquest motiu amb el sen­tit moral de l’ésser: “L’art ha omplert / el meu cor fre­de­luc d’esgar­ri­fan­ces”. (Esgar­ri­fança és una paraula relle­vant, per a l’autor. Recor­dem un esplèndid poema d’En qua­ran­tena, titu­lat així mateix, sobre l’emoció i l’herència de la bona poe­sia.) Aquesta secció cen­tral de l’obra en conté, també, les millors raons filosòfiques: “Lloar la vida és lloar l’ale­gria. / Amb tot, és la tris­tesa qui ens alleta” (pot­ser els dos ver­sos més rotunds del recull). O: “La bellesa és amarga / perquè ens fa veure tal com són”. Són poe­sies, totes elles, amb una idea com­po­si­tiva molt clara: per exem­ple, la impressió que pot­ser no es tor­narà mai més a Pis­toia.

A par­tir d’aquí, el to no sem­pre manté el mateix nivell. Un poema com Coses que vull em sem­bla tòpic i mal resolt. Lle­tra anglesa torna a enlai­rar-se, i el tema de Flors és bo: té a veure amb la pèrdua (o el canvi) de refe­rents de tota mena (“Flors que només flo­rei­xen / al jardí embar­dis­sat / de la meva memòria”). Entre algu­nes peces desin­fla­des, des­ta­quen dos poe­mes meri­to­ris, que rei­vin­di­quen la poe­sia i la llen­gua: Parau­les obli­da­des (“Només la poe­sia pot tor­nar-vos / al recés del llen­guatge”) i Llen­gua meva malalta, l’últim, que reprèn un assumpte molt del gust de Coma­dira: la vin­di­cació de la llen­gua com a fona­ment, com a –dei­xeu-m’ho dir sense por– pàtria.

Manera negra
Narcís Comadira
Editorial: Edicions 62 Barcelona, 2018 Pàgines: 72 Preu: 15 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.