Una pel·lícula en suport als presos polítics

El cineasta Toni Martí recupera una de les seves primeres obres, El pallasso espanyat, que va dirigir el 1975, adaptant la novel·la homònima de l’escriptor mallorquí Llorenç Capellà, en suport als presos polítics i contra la privació de llibertat. Martí iniciarà el 23 de febrer a la Bisbal un cicle itinerant de projeccions d’aquest film –que recorrerà diverses poblacions catalanes– amb la voluntat de ser també un homenatge als mestres i educadors de la República. La projecció es fa en col·laboració amb l’ANC i l’Ajuntament bisbalenc.

La novel·la recrea, a través de les cartes que va escriure des de la presó d’Alcalá de Henares, les vivències del mestre, militar, poeta i dramaturg Pere Capellà. La novel·la és un homenatge, que li va fer el seu fill Llorenç Capellà, un reconegut novel·lista mallorquí. “Amb l’empresonament de persones per les seves idees, aquesta pel·lícula penso que és més vigent que mai”, destaca Martí.

Per Toni Martí, Pere Capellà (Algaida, Mallorca, 5 d’agost del 1907 - Palma, 1954) és un clar exemple d’intel·lectual mallorquí compromès amb la lluita per la llibertat i la cultura catalana. Mestre d’escola, oficial de l’exèrcit de la República, empresonat del 1939 al 1945, va ser fins al darrer dia de la seva vida un representant d’activista cultural al servei del poble, sempre compromès amb la seva terra, la seva cultura i els valors republicans.

Un gran desplegament

La filmació d’El pallasso espanyat va ser èpica, especialment per les localitzacions. Rodada amb Super 8 en escenaris de Mallorca, Barcelona, exteriors a la presó d’Alcalá de Henares i al monestir de la Bisbal, on es va recrear la cel·la, la pel·lícula es va convertir ràpidament en una icona quan es va estrenar. “Aquells dies eren convulsos –com recorda Martí–, perquè es reclamava l’amnistia dels presos polítics”. Restaurada per la Filmoteca Nacional de Catalunya, El pallasso espanyat ara es podrà tornar a recuperar amb tota la seva plenitud, incloent-hi la banda sonora de Quim Sota, que va ser considerada una de les més destacades del moment i, també, la veu en off de Biel Mesquida, escriptor i poeta mallorquí.