Patrimoni

Passió pel llegat cultural

Catalunya s’afegeix a l’Any Europeu del Patrimoni amb el seu exèrcit de tresors

Les institucions europees han decretat que el 2018 serà l’Any del Patrimoni Cultural. La Generalitat no ha volgut desaprofitar l’oportunitat i ha preparat un programa per significar els tresors del país i per animar la ciutadania i als visitants forans a sentir-se’ls més seus: museus, monuments, festes populars, paisatges i molts altres béns tangibles i intangibles, perquè avui el concepte de patrimoni és més obert que mai. Gairebé només se cenyeix a un requisit: que el seus valors són tan poderosos que s’han de protegir per transmetre’ls a les generacions futures. Per això les accions previstes tenen molt present els joves. Els menors de 16 anys tindran l’accés gratuït a tots els equipaments de la Generalitat.

Tres departaments, Cultura, Turisme i Polítiques ambientals i Medi ambient, s’han conxorxat per desplegar el programa, al qual s’han adherit o s’adheriran aviat entitats i associacions de tot el territori. Fer que la gent “conegui i s’estimi el seu patrimoni per així poder-lo defensar” és el gran propòsit de la celebració, assenyala el director general de Patrimoni Cultural, Jusèp Boya. Moltes de les activitats tenen per missió acostar els elements materials i immaterials més consagrats (Catalunya en té deu d’inscrits a la llista de patrimoni mundial de la Unesco, i n’hi ha dos més que aspiren a entrar-hi aviat: el Priorat i la rumba catalana), però també un munt de joies pendents de descobrir per a la gran majoria. No s’acaben: el país té prop de 800 museus, més de 2.000 monuments d’interès nacional, 13.000 jaciments arqueològics i paleontològics (dels quals 200 són visitables)...

Pedres com noves

Però més enllà de les activitats puntuals per donar-los a conèixer, l’Any Europeu del Patrimoni Cultural també es traduirà en un seguit d’intervencions per restituir-los la seva esplendor originària, gràcies en part a una injecció de fons europeus (els Feder). Es preparan projectes d’obres per al teatre romà de Tarragona, la Seu Vella de Lleida, el castell monestir d’Escornalbou, la ciutat ibèrica d’Ullastret, el monestir de Sant Cugat, l’església de Santa Maria del Mar, la seu de Manresa, la cartoixa d’Escaladei i el reial monestir de Santes Creus.

Això pel que fa als monuments. De museus que afrontaran renovacions importants de continent i de continguts també n’hi ha uns quants: el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, els museus d’art de Lleida i de Girona, el Museu del Barroc de Manresa i el Museu Diocesà de l’Urgell, entre d’altres.

Una altra de les iniciatives que deixaran petjada és Temps de gòtic, un nou conveni entre el departament de Cultura i l’Obra Social La Caixa per adequar el llegat arquitectònic i artístic més notable del país, en aquesta ocasió d’estil gòtic. Com ja es va fer amb el programa Romànic obert, s’actuarà durant un període de dotze anys en 30 monuments i obres d’art d’arreu del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS