Cultura popular

L. FUSTÉ I L. LUENGO

PRESIDENT I TRESORERA DEL GRUP SARDANISTA NOVA CRIDA DE MANRESA

“Malauradament a la joventut no els motiva el món de la sardana”

El Grup Sardanista Nova Crida, de Manresa, no troba relleu generacional i ha decidit plegar després de 40 anys. A l’abril celebraran l’efemèride i al novembre faran l’últim concert

Per què Nova Crida ha deci­dit ple­gar després de 40 anys?
(Lean­dre Fusté) No hi ha relleu. Malau­ra­da­ment a la joven­tut no els motiva el món de la sar­dana. La gent que actu­al­ment estem a l’enti­tat som gent d’entre 60 i 70 anys. Ens hem fet grans. Aquest any orga­nit­za­rem una sèrie de con­certs, però no les balla­des a la plaça que fèiem. Nosal­tres ja volíem aca­bar l’any pas­sat per Santa Cecília, però vam deci­dir con­ti­nuar amb dia­des molt pun­tu­als durant aquest any perquè Man­resa és Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana.
És a dir, es dei­xen de fer les balla­des de sar­da­nes que es feien de forma esta­ble? De fet, Man­resa era una de les poques ciu­tats amb calen­dari esta­ble de sar­da­nes, oi?
(Loreto Luengo). Sí, fèiem entre dotze i quinze audi­ci­ons a l’any. Però les hem hagut d’anar supri­mint. Ara ja en fèiem unes deu. De fet, nosal­tres aquest any ja no hem cobrat quo­tes als socis. Tenim els diners que que­da­ven de l’any pas­sat, que ens ser­vi­ran per aca­bar l’any, però amb actes molt pun­tu­als.
(L. Fusté) Portàvem una cobla a plaça cada dues o tres set­ma­nes. Eren ober­tes a tot­hom. Però això no moti­vava prou.
Quins són els actes que es faran aquest any?
(L. Fusté) Farem uns actes molt pun­tu­als. És el cas de l’acte que vam orga­nit­zar dis­sabte dins la Festa de la Llum. També farem un acte pel 40 ani­ver­sari de l’enti­tat. Com­me­mo­ra­rem aquell 14 d’abril de 1977, quan vam ini­ciar la nos­tra tasca. I farem balla­des de sar­da­nes per la festa major. Aca­ba­rem amb el con­cert de Santa Cecília, al mes de novem­bre. Serà l’últim per a nosal­tres, perquè ara com ara no podem garan­tir el relleu de la junta en l’enti­tat. Hi ha algú interes­sat però encara no està tan­cat. Per ara no està garan­tit.
Hi ha hagut molta tra­dició de sar­da­nes a Man­resa?
(L. Luengo). Ui, molta, molta!
(L. Fusté) Has de pen­sar que l’any 1963 Man­resa va ser pro­cla­mada Ciu­tat Pubi­lla de la Sar­dana. I aquí no només hi hem sigut nosal­tres, dedi­cats a la sar­dana. Hi ha hagut el Foment de la Sar­dana, el Casal Cul­tu­ral tenia secció de sar­da­nes, i hi ha la colla sar­da­nista Din­tre el Bosc, que fan cur­sets i van a con­cur­sos de colles. Nosal­tres som gent de plaça.
A par­tir de quan es va començar a notar una bai­xada?
(L. Fusté) Fa anys que no veiem joven­tut ballant, a part de dies molt pun­tu­als. Els que ballem som gent de 50 anys en amunt.
(L. Luengo) Si un dia venen a ballar per­so­nes de 40 anys, dius: “Mira, jovent.”
La sar­dana és en hores bai­xes?
(L. Fusté) No és que la sar­dana en gene­ral esti­gui mala­ment. Està viva. Només has de veure els aplecs més impor­tants, com Roque­tes, Cale­lla, Girona, Figue­res. Es veu un caliu. Però a Man­resa pot­ser no n’hem sabut prou, de por­tar-ho a terme en la nos­tra enti­tat. Nosal­tres hem tin­gut cura de por­tar una cobla a la plaça però no de fer cur­sets de sar­da­nes. Pot­ser hau­ria sigut millor. Però hem arri­bat on hem arri­bat, i ens satisfà haver arri­bat a aquesta fita. Ens agra­da­ria que alguna enti­tat que guardi relació amb la sar­dana a Man­resa pogués aga­far el relleu.
Em diuen que falta jovent que s’encar­re­gui de l’enti­tat. És només falta de relleu o tam­poc hi ha joves a plaça ballant?
(L. Luengo) Tam­poc hi ha gent per ballar. No n’hi ha. I això passa per tot arreu aquí, al Bages. Quan anem a aplecs, la majo­ria dels que ballen són gent com nosal­tres, que ballen molt bé i tot el que vul­guis, però que ja són grans. Per haver-hi relleu és molt difícil.
Hi ha tra­di­ci­ons, com els cas­tells, que estan en auge. Per què el jovent no balla sar­da­nes?
(L. Fusté) Tenen molta vari­e­tat per esco­llir i les sar­da­nes han que­dat en segon terme.
Els fa pena que hi hagi aquesta situ­ació de falta de relleu?
(L. Luengo) Sí, fa pena, però ho hem anat paint durant aquests anys perquè ho vèiem venir. Ens anàvem fent a la idea que no podríem con­ti­nuar perquè no hi ha gent jove.
En els 40 anys de l’enti­tat, quin ha estat el moment àlgid?
(L. Fusté) Entre els vint i els trenta anys de l’enti­tat va ser el moment més àlgid perquè és quan vam tenir més socis. Vam arri­bar a tenir 500 socis. Ara, d’actius no arri­bem als 200 socis. La majo­ria som pen­si­o­nis­tes i els pen­si­o­nis­tes hem de mar­car unes pri­o­ri­tats, i molts s’han donat de baixa. També hi ha hagut mol­tes defun­ci­ons. Això vol dir que es paguen menys quo­tes, i sufra­gar 14.000 o 15.000 euros que ens costa llo­gar les cobles, si no fos perquè ras­quem aquí i allà, no ho podríem pagar.
El tema econòmic ha pesat?
(L. Luengo). Sí, és clar, hi ha la qüestió econòmica. Les cobles són una des­pesa a la qual costa d’arri­bar. Hi ha gent que fa dona­ci­ons però has de pre­gar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.