Ibers, primera pedra

Arran de les exca­va­ci­ons arqueològiques que es duen a terme al fos­sat defen­siu del puig de Sant Andreu de la ciu­tat ibera d’Ullas­tret (Baix Empordà), recent­ment s’ha loca­lit­zat una tro­ba­lla excep­ci­o­nal: un petit objecte de plom amb una ins­cripció ibèrica que, segons l’estudi pre­li­mi­nar, cor­res­pon­dria a l’escrip­tura nord-ori­en­tal dual de 16 sig­nes, estruc­tu­rada en dues línies. Però poca cosa més se’n sap, perquè encara avui dia no se n’ha pogut des­xi­frar la llen­gua en un codi escrit. Una difi­cul­tat amb què s’enfron­ten els lingüistes i que cer­ta­ment atorga un mis­teri al conei­xe­ment que es té d’aquells pobla­dors que van cons­ti­tuir la que és la pri­mera pedra d’on venim.

Men­tres­tant, els arqueòlegs con­ti­nuen la seva tasca que, per sort, és una font cons­tant de tro­ba­lles. I tots els interes­sats en història poden recórrer la Ruta dels Ibers, que abasta un seguit de vint-i-cinc assen­ta­ments visi­ta­bles d’arreu del ter­ri­tori que per­met apren­dre coses de la majo­ria de tri­bus que for­ma­ven el con­junt de pobles ibers. També hi ha la seu del Museu d’Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya dedi­cada al poble iber a Ullas­tret. I ara, sumant-se a la tasca de divul­gació, l’ Edi­to­rial Coma­ne­gra ha publi­cat La Cata­lu­nya ibera, de Núria Armen­gol i il·lus­tra­ci­ons a càrrec de Clàudia de Puig Ripoll, un lli­bre que es con­ver­teix, com des­ta­quen les auto­res, “el vol d’un ocell que ho pot per­ce­bre tot d’una ullada”.

I cer­ta­ment que ho és, el mateix direc­tor tècnic del Museu d’Arque­o­lo­gia d’Ullas­tret, Gabriel de Prado, des­taca el fet que sigui pre­ci­sa­ment una publi­cació de divul­gació que està enfo­cada a un públic infan­til, a par­tir de 10 anys: “Sens dubte, és una ini­ci­a­tiva molt interes­sant, ja que per­metrà donar a conèixer la cul­tura ibèrica, en certa manera la pri­mera civi­lit­zació pròpia d’aquesta zona, en una franja d’edat on aquest període històric és gai­rebé des­co­ne­gut”, recalca.

Un mapa de les tri­bus cata­la­nes, una intros­pecció a les ciu­tats i poblats –amb un capítol espe­cial per a Ullas­tret, l’assen­ta­ment iber més gran de Cata­lu­nya–, un estudi de l’ali­men­tació, el ves­tit, els habi­tat­ges, el tei­xit i la ceràmica, el tre­ball dels metalls, el comerç, la guerra, els tem­ples i enter­ra­ments són alguns dels apar­tats des­ta­cats d’aquest lli­bre, que explica de la millor forma pos­si­ble la vida quo­ti­di­ana d’aquesta civi­lit­zació que ha con­tribuït a con­ce­bre la nos­tra cul­tura.

“Hi ha pedres que no es poden tirar a terra, són la nos­tra terra”, com bé remarca en el pròleg Núria Armen­gol.