“Farem la mulassa popular i ‘punki’, que sortirà quan li doni la gana”

Les àligues i els dracs, els coneix tothom, però a Terrassa ja hi havia una mulassa l’any 1619. És una bèstia de la imatgeria de la cultura popular que té forma de mula i històricament està lligada al Corpus i es creu que sortia en les representacions del bou i la mula en el naixement de Crist.

Sí. Diverses i antigues. Fa unes setmanes a Barcelona van fer la celebració dels 450 anys de la menció de la mulassa de Barcelona, que no és la que hi ha ara, ja que es va poder documentar en uns escrits.

Sí, som una entitat enamorada de la cultura popular i la festa, i un dia, com qui no vol la cosa, vam plantejar fer alguna bestiola, i ara no recordo qui va proposar que fos una mulassa. Va coincidir que es parlava ja de fer l’àliga a Terrassa, però vam veure que aquesta era més protocol·lària i seriosa, i vam decidir que seria tot el contrari, perquè nosaltres també som el contrari del protocol i més festius.

Sí, també. Nosaltres ens classifiquem com els alternatius de la cultura popular de Terrassa, i crèiem que si la mulassa havia de ser irreverent, seria punk. Per això s’ha pensat que porti arracada, un pírcing al nas, i s’ha de veure, segons els constructors, si portarà cresta o no. Ja hi ha un petit esbós, i van ser el mateix Xavi Suárez i Lluís Ferrer els que es van oferir quan vam fer la presentació.

Algun deia entre 300 i 400 euros eliminant la mà d’obra, però ho desconec; tot i que ells ho faran de manera voluntària, i el treball de l’artista és el mes car. La mulassa vol ser el màxim de popular possible, i casa amb la idea que la faci la gent de la colla i de maner altruista. I serà popular i punki perquè sortirà quan li doni la gana. Ho va proposar en Jaume Maeso i va agradar a tots com a tret identitari. La idea de la mulassa va ser de La Xemenia, però s’ha creat un grup obert a qui vulgui que s’avingui amb el nostre tarannà i que ja té gent que no és de l’entitat. Pot ser que aparegui en un concert, en una cursa, en una cercavila de festa major, però sense avisar i respectant el que fan les entitats organitzadores, o no, depèn del col·lectiu o l’activitat que sigui. També té accent polític, amb sentiment de país, feminista, anticapitalista, antifeixista, antiprotocol i independentista. Serà combativa i s’intentarà vincular amb les inquietuds de la gent que estigui al seu voltant.

Volem fer un torneig de bitlles popular i després música el dia 17 de març perquè finalment s’han ajornat un cop més les xerrades debat sobre la festa major per falta d’entitats que s’hi hagin apuntat, perquè només ho van fer vuit. La inscripció serà de 20 euros per a equips d’un mínim de quatre, i en la mesura que sigui possible s’intentarà que siguin mixtos.

Pel que fa a participació i grups de cultura, està viu, perquè n’hi ha molts i en van sortint, però una altra cosa és veure quanta gent hi ha a cada grup. En alguns col·lectiu hi ha relleu generacional, i en d’altres no els deixen... Sobre la festa major hi ha un reclam històric, que ara sona més, per repensar-la i donar a la cultura popular el protagonisme que es mereix. També per replantejar actes com la cercavila, que es fa malament, i hi ha queixes, però llavors ningú s’atreveix a donar un cop a la taula. També amb el Condicionament la Coordinadora de Grups de Cultura Popular s’hi va posar de cul perquè es buscava un lloc cèntric, de pas, per mostrar, i aquest edifici suposo que estarà bé en l’aspecte funcional per guardar les bèsties, la pirotècnia i fer reunions, però no tindrà aquest punt de museïtzació. Era tan fàcil com plantar-se perquè no era el lloc, però costa sumar esforços i hi ha molts tarannàs individualistes. Les entitats haurien de dir les coses com són, i sense por a defensar el que és seu i proposen, i en part és perquè un dels vicis de la cultura popular, per no tenir problemes, és anar a remolc d’una manera institucional que està molt marcada i controlada. Nosaltres no rebem cap subvenció, i llavors tenim la llibertat de dir i fer el que volem.

Primer vam recuperar una revetlla de Sant Joan popular, que hem fet durant dos anys, al costat del monument de la sardana, amb un sopar i ball, conjuntament amb Òmnium, que porta la Flama del Canigó. Després vam fer les Cançons de Taverna i les volem portar a la festa major del barri de Sant Pere i a la resta de la ciutat. Per la festa major vam fer el ball de gralles, que repetirem en un emplaçament i dia que potser canviaran.