“Portar a Cambrils un festival de Barcelona seria un error”

Les circumstàncies són completament diferents, com el dia i la nit. L’any passat el principal problema nostre era convèncer el públic, la gent es pensava que el festival no es feia, que s’havia cancel·lat. Va ser un inconvenient gros. A més, s’hi va sumar la suspensió del concert de The Cranberries. Dolores O’Riordan estava malalta i, de fet, mesos més tard va acabar morint. A les persones que ja tenien l’entrada comprada per a aquest concert, se’ls van retornar els diners, evidentment, i això encara va contribuir més a donar la sensació que tot el festival estava cancel·lat. Aquest any tot és diferent, estem muntant un festival perquè la gent pugui venir i passar-s’ho bé.

Els artistes que tenien dubtes van deixar de tenir-ne quan em van trucar a mi. Som una empresa coneguda en aquest sector.

A l’estiu, quan nosaltres vam fer-nos càrrec del festival 27 dies abans de l’estrena, hi havia un nombre determinat d’entrades venudes. Enguany, en el dia d’avui ja hem igualat aquella xifra. Una anècdota il·lustra molt bé la percepció que hi havia l’any passat al voltant del festival. Jo era al passeig de Cambrils i una senyora m’assegurava que el festival s’havia cancel·lat, que no es feia. I m’ho estava dient just a sota de les banderoles que anunciaven les actuacions.

Alguns artistes, o la gent del seu entorn, tenen tants fums que acostumen a posar-hi força pegues.

Molt més alt. Són artistes especialment interessants per a Cambrils. Un festival és de la gent d’aquell lloc i per això portem els artistes que encaixen en aquest lloc determinat. Si jo volgués portar a Cambrils un festival de Barcelona, seria un error. Quan organitzes un esdeveniment has d’observar el lloc on vas i encertar què pot interessar a la gent d’allà. Per entendre’ns, és com si fas un casament a Catalunya i prepares un menú que a Sud-àfrica entusiasma. Cada cosa al seu lloc, i Cambrils té una personalitat pròpia.

La gent de Cambrils es queixa molt d’això, que els mitjans catalans no donen volada a allò que passa a Tarragona. I no parlo només del festival sinó de qualsevol notícia que afecta aquest territori. Jo vaig crear el Festival de Cap Roig, a la Costa Brava, i té un pressupost molt més important del que pot tenir Cambrils perquè les empreses tenen interès a tenir-hi ressò. A Cambrils hi ha un públic més familiar, el perfil és molt diferent. Si una entrada a Cambrils la poses a 60 euros, la gent et diu si t’has tornat boig i en altres festivals és un preu que es considera assequible. A Cambrils mengem pel que ens cobren només per les postres a la Costa Brava. Jo soc del parer que aquesta diversitat fa ric el país.

Va ser després del festival i no va tenir cap afectació. Malauradament, ha fet més conegut Cambrils.

Sí, perquè creiem que es pot muntar d’una altra manera de com s’estava fent. Volem que la gent que vingui estigui més ben atesa. Tampoc és cap secret que si posem 300 cadires més és perquè abaixem els preus de les entrades.

Sortim a empatar, com a mínim. Tenim tres anys, comencem amb prudència.