“Per escriure cal obrir la ment i a l’Ajuntament cal ser pragmàtic”

No gens; no ha anat així. De fet la novel·la ja la tenia escrita abans d’entrar a l’alcaldia, la tenia acabada i es va quedar en un calaix, amb altres coses, monòlegs, i acudits que també havia començat a escriure. Si han passat alguns anys abans que es publiqui és precisament perquè d’ençà que tinc la responsabilitat de l’alcaldia no tinc temps per dedicar-m’hi. Ara mateix no podria escriure-ho.

Dedicar-se a l’Ajuntament és sens dubte el més difícil. D’entrada perquè estem tractant i treballant amb qüestions públiques; i si ho fas malament o t’equivoques pot afectar la vida de molta gent. No és el cas amb la novel·la que escrit. A part, quan dic que ara no tindria temps per fer-ho, el que vull dir és que escriure un llibre exigeix un esforç intel·lectual que a mi em costa molt, si no m’hi puc dedicar plenament. Per escriure, almenys en el meu cas, em cal obrir la ment i deixar volar la imaginació, i això xoca amb el pragmatisme que necessito a l’hora d’exercir la meva responsabilitat a l’alcaldia.

Es publica a compte d’autor i amb l’editorial Nautilus i Nemo Books. Quant de temps vaig dedicar a escriure-la, no ho sabria dir exactament perquè soc força anàrquic per escriure; si em venia bé de posar-m’hi, ho feia, i si no, feia una altra cosa. No tinc una pauta i horaris establerts per escriure. Tampoc tenia cap pressa per fer-ho, i al darrere hi va haver tota la part d’edició i maquetació, i s’ha anat allargant més a partir del moment que vaig entrar a l’alcaldia, per falta de temps.

No, ja m’han fet aquest comentari, però no va anar així. La idea va sorgir durant un viatge que vaig fer a Jordània i d’un encontre amb una persona que em va explicar aquesta història. Quan vaig tornar a casa vaig començar a donar-hi voltes i va anar agafant cos la novel·la.

Un encontre fortuït. Quan vaig de viatge marxo amb una motxilla a l’esquena. Caminava per aquells mons de Déu, enmig d’unes muntanyes que formen part del territori on es va gestar part de la trama de la vida de Jesús, i em vaig trobar amb aquesta persona que em va convidar a casa seva i em va explicar aquesta història, que per a mi té suficient credibilitat.

Jo hi dono credibilitat. Una altra cosa és que per escriure la novel·la ho hagi vestit amb elements de ficció.

Si s’enfaden que s’enfadin; no crec que n’hi hagi per a tant, però de totes maneres em sembla que hi ha proves sobrades que demostren que l’Església ha estat capaç de moltes coses al llarg de la seva història.

Senzillament perquè em va semblar que era adient; però de totes maneres no entro a concretar massa llocs, no soc partidari de recórrer massa a escenaris i dades reals.

És possible, per què no? Tinc coses escrites i altres de pendents, però el problema ara és el temps.

El llibre ja fa un temps que és a la venda, a les llibreries que el tinguin i per internet. La presentació de llibres és una de les activitats que organitza l’Associació Llar del Pensionista de Bàscara, i és el primer lloc on he tingut la possibilitat de fer aquesta presentació. Es fan actes semblants en altres pobles i hauria pogut anar-hi, però m’ha semblat que la primera presentació s’havia de fer a casa.