“Fem una aposta pel circuit internacional de pallassos”

Ens fa il·lusió poder apostar pel circuit internacional, amb companyies que són molt conegudes a fora, però ben poc aquí. Els volem fer un reconeixement i, alhora, que la gent conegui pallassos i pallasses d’altres indrets del món. També vull remarcar que el 80% dels pallassos que actuen en el festival han estat premiats i tenen un alt nivell professional. Per exemple, i per destacar-ne alguns: Gorka Ganso, que és director del festival Tapaklown de Durango, Los Barlou, Los Excéntricos, Pepa Plana i Chacovi. Aquest darrer farà també una masterclass i un taller de pallasso i bufó en l’apartat professional del Buuuf!!! També mantenim, però, la presència de companyies locals com la lleidatana La Cremallera, i Tortelini, que és el pallasso més jove de Ponent. I repetirà festival la companyia Wilbur.

A Europa, els pallassos acostumen a ser una persona i és més fàcil entrar al públic. En canvi, a tot el continent americà els pallassos són com una mena d’element de fantasia: van amb la cara molt pintada sempre, vestits amb molt lluentons... tot buscant la irrealitat. I hi ha altres indrets, com a Àsia i Àfrica, on la figura dels pallassos com l’entenem aquí no existeix. Allà una senyora pintada com una pallassa l’associen més amb els esperits i la mística. És una qüestió curiosa, sí.

Hem passat una època dura i ara sembla que hi ha una mica més de vida, però hem de continuar anant a treballar a fora. La raó és el gran nombre de companyies i professionals catalans: anem tots a molts festivals internacionals, perquè el nostre territori en dimensions és el que és i no hi ha feina per a tots.

Jo puc parlar des del punt de vista de director artístic d’un festival, però potser un programador ho veuria diferent. El pallasso és un artista amb una estructura nòmada, així que n’hi ha molts que treballen en circs i fan gires arreu.

Nosaltres naturalitzem aquesta posició. És a dir, no en fem cap reivindicació ni tampoc hi hem incidit especialment en programar-ne en el festival. En el sector hi ha molt bones pallasses i s’ha de fer palès, igual que als pallassos. En el festival s’hi podrà veure, a part de Pepa Plana, com deia, La Bleda i Marieta Voltereta.

La veritat és que estem molt contents amb tots els espectacles que programem i amb la resposta del públic. Aquesta setena edició, el Buuuf!!! tindrà 34 actuacions de disset companyies. I hi ha de tot: des de pallassos tradicionals a més innovadors, espectacles de carrer amb un component d’energia, fins a espectacles d’un estil delicat. Enguany també hem fet una aposta extra per la cultura, i durant el festival hi haurà instal·lat un mercat amb llibres. El nostre espai per excel·lència és el carrer, perquè té pocs costos i ni gasta ni es desgasta. Hi haurà zona de food-trucks. Enguany també incrementen l’oferta lúdica dirigida a tota la família, amb una proposta anomenada “Jocs Gegants”. També hi haurà espectacles a cobert. El festival s’estructura en set espais: des del carrer fins a la sala d’actes de l’ajuntament o una carpa. Pel que fa al nombre de públic que acostuma a venir, és complicat de calcular, perquè els espectacles són gratuïts, i molts, com deia, al carrer. Ara bé, fem un càlcul aproximat que va entre les 4.000 i les 5.000 persones durant els tres dies.

Sí. Ara, nosaltres del que estem satisfets és que la gent vingui al festival: les xifres ens importen relativament poc, però sí que sembla que cada cop tenim més públic.

El festival és pròxim i crea un nexe entre l’artista i el públic. Un dels nostres signes d’identitat és el pagament dels artistes, que es fa com antigament: passant la gorra al final. Cada espectacle transmet els valors, però com a filosofia volem que la gent vegi que la de pallasso és una feina antiga, digna i de molta qualitat.