Música
JORDI SABATA
SECRETARI ACADÈMIC DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE BERGA I PROFESSOR DEL COR I LA BANDA
“Veure partitures de la Patum del 1911 està bé, però ara s’han d’escoltar”
D’enginyer tècnic en telecomunicacions a l’Escola Superior de Música, aquest berguedà polifacètic i amb inquietuds per la història ha trobat les partitures més antigues per a banda de la Patum
Com va fer les troballes de les partitures més antigues de la Patum?
El món de la investigació històrica em queda lluny, però arran de diverses situacions personals m’hi vaig posar. La troballa anterior és una cita del ball de l’àliga ficada dins una altra obra de finals del segle XVIII d’un rector de la parròquia de Berga. Però la darrera és específicament de les partitures per a banda més antigues que s’han tocat a la Patum que es conserven, del 1911, i que es van tocar fins als anys 1917-1918. És relativament interessant, tot i que des del punt de vista musical no té res especial i s’assembla molt al que toquem ara a la plaça Sant Pere. Alguns diuen que la qualitat és inferior, però no ho crec.
I qui n’era l’autor?
La investigació estava en marxa des del 2013 i vam descobrir un senyor que no sabíem ni qui era. L’autor dels arranjaments es diu Fernando Cobeño Heredia, que era el músic major del Batalló de Caçadors de Reus, que estava a Manresa. Només en sabíem que va ser director de la banda municipal de Tenerife el 1918, quan va néixer el 1856. Quedava tota una vida per investigar i, arran d’una troballa en un fons de partitures que ens va encarregar de mirar l’arxiver comarcal, Xavier Pedrals, en vam trobar una de seva del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt del 1916. Anant llegint actes de l’Ajuntament vam aconseguir informació de qui era, i vam descobrir que havia fet la música de la Patum en un moment en què l’Ajuntament no s’entenia amb els músics perquè no estaven d’acord amb els preus que els posava el consistori i volien que la festa de la Patum es partís entre les dues orquestres que hi havia. L’Ajuntament va dir que no, va fer un concurs públic, les orquestres no s’hi van presentar i van fer baixar a un berguedà l’enregistrament de la Patum fet en uns cilindres de cera perquè Cobeño l’escoltés, l’escrivís i la poguessin tocar.
Quina vinculació tenia amb el Berguedà?
Pel que em va dir la família va viure al Pont de Vilomara, es va casar allà al Bages i es va arrelar. També és estrany que el Batalló de Caçadors de Reus fes la música de la Patum i llavors la de la Mare de Déu de Queralt. A Manresa tenia certa bona acceptació perquè feia concerts, i arran d’això suposo que a Berga van veure que a Manresa hi havia una banda de músics que ho podria fer. En el cas de la música de la coronació de Queralt del 1916, l’historiador local Josep Noguera comenta que el vincle és que el capellà del batalló era un berguedà. Em creava certa intriga saber què hi feien unes partitures com aquestes a Manresa, i no sé si era un tema de la dimensió de població o és que realment existia aquesta batalla entre Berga i Manresa com es diu popularment. Però tot el patrimoni arxivístic està controlat i ben catalogat.
I què hi feien allà?
El fet que estiguin allà és perquè un cineasta manresà, Josep Maria Rosal i d’Argullol, volia fer una pel·lícula sobre la Patum, que finalment va fer amb el títol de Berga se engalana l’any 1948, i va demanar unes partitures de la Patum a l’Ajuntament de Berga, tot i que tampoc sabem per què ja que podria haver demanat la música i no uns arranjaments. En el fons que porta el seu nom a l’Arxiu Comarcal del Bages hi trobem aquestes partitures.
Un cop documentat, ho plasmarà en algun format?
Si som conscients de la troballa des del punt de vista històric, que és important i no s’ha de menystenir –i no ho dic perquè l’hagi fet jo–, veurem que hem fet la fase important de documentar el patrimoni i ens queda la fase perquè en pugui gaudir la societat. I ja trobarem la manera amb els actors berguedans, ja sigui al Memorial Ricard Cuadra, de veure si es poden tornar a interpretar. No perquè sigui un gran concert, sinó per mostrar que la Patum de principis del segle XX sonava així. L’oient comú no hi trobarà gran diferència, tindrà més interès des del punt de vista musicològic. Veure les partitures del 1911 està bé, però la màxima de la música és que la gent la pugui escoltar i en pugui gaudir.
Té alguna troballa més al pensament?
Hi ha dos estímuls pels quals començo a investigar coses. Un és arran del gran llibre de la Patum d’Albert Rumbo, on diu que als anys vint la Banda del Conservatori de Música de Berga va tocar la Patum, i no ho entenia perquè l’escola de música es va fundar el 1969; i l’altre és que l’arxiver comarcal ens va demanar de revisar els fons de partitures. Això em porta a troballes paral·leles i quatre línies d’investigació: la primera, trobar un alcalde que volia prohibir la Patum i trobar documents de com era els anys 1805 i 1806 a l’Archivo Histórico Nacional; la vida de Fernando Cobeño; els ensenyaments musicals públics a Berga, que no es remunten al 1969 sinó al 1843, i els músics al servei de l’Ajuntament de Berga des del 1758 fins al 1990.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.