‘Miss Dalí’ bateja Las Vegas
Ventura Pons va inaugurar ahir el nou multicinema amb la pel·lícula que va rodar l’any passat a Cadaqués i Figueres
L’alcaldessa Marta Felip espera que es converteixi en un “pol dinamitzador”
El 8 de maig del 2000, la fosa a negre intens de Pitch black va posar fi a les projeccions de Las Vegas, durant anys el cinema més gran de les comarques gironines. Ahir, quasi bé divuit anys després, l’icònic cinema figuerenc va ressorgir, tan flamant com ho va ser, d’entre les cendres, reconvertit en un multicinema que gestionarà el grup Texas, propietat del cineasta Ventura Pons.
El director català, que va descobrir l’equipament cinematogràfic situat en ple centre urbà de Figueres mentre rodava l’estiu de l’any passat el film Miss Dalí, es va posar “entre cella i cella” reobrir-lo conservant la mateixa decoració i essència arquitectònica a través d’un lloguer de cinc anys amb opció de compra als seus antics propietaris. Un somni fet realitat pel qual ha invertit 1,7 milions d’euros, 350.000 dels quals (una 20 per cent del pressupost) han estat subvencionats per l’Ajuntament de Figueres.
L’equipament, inaugurat ahir coincidint amb l’estrena de Miss Dalí, no estarà en ple rendiment fins al 20 d’abril, quan les quatre sales amb capacitat per a unes 800 persones projectin una programació variada que, com els Texas de Barcelona, comptarà des d’estrenes comercials a re-estrenes, molt cinema en català, doblat i en versió original. La sala principal, com les d’abans, amb cortinetes vermelles obrint i tancant les projeccions, porta el nom de Salvador Dalí i és la més gran, ja que compta amb 470 localitats. També hi haurà una altra sala per a 140 espectadors –sala Pere Portabella, figuerenc il·lustre i cineasta de renom també–, una per a 100 –sala Luis Buñuel, director que va escriure a Figueres Le chien andalou– i una de més petita –sala Pere Ignasi Fages– concebuda com una mena de cineclub amb capacitat per a 70 espectadors.
Ventura Pons va manifestar que “avui és un dia molt important per Figueres, la comarca i les poblacions pròximes, gràcies a la complicitat i l’esforç de molta gent que hi ha cregut”. En el mateix sentit es va pronunciar l’alcaldessa, Marta Felip, que va afirmar que la ciutat ha estat “de sort” perquè el projecte de rehabilitació de l’espai “no ha estat fàcil”.
Festival, beca o premi
Felip va aprofitar l’esdeveniment per anunciar que a partir d’ara caldrà treballar en la possibilitat que la ciutat, aprofitant l’equipament que compta amb una pantalla retràctil, pugui organitzar activitats d’altres usos no eminentment cinematogràfics, siguin concerts, conferències i congressos. També “algun tipus de festival cinematogràfic o, fins i tot, beques i premis de producció cinematogràfica perquè crec que hauríem d’ensenyar el cinema al món”, va remarcar. “Hi ha molta expectació i haurem de parlar amb les associacions per tal d’oferir-los l’espai”, va dir, tot esmentant el Cineclub Diòptria. “Esperem que el nou Cinema Las Vegas atregui gent d’arreu i sigui un pol de dinamització”, va concloure.
LA XIFRA
LA DATA
La família del geni
I com no podia ser d’altra manera, Miss Dalí, la nova pel·lícula del mateix Ventura Pons, va servir per donar per inaugurat aquest cinema. Rodada en bona part a Cadaqués i Figueres, narra la història de Salvador Dalí des del punt de vista de la seva germana Anna Maria. Una relació que va passar de l’amor absolut a l’odi, i es van passar quaranta anys sense veure’s. Precisament la pel·lícula arrenca amb la mort de l’artista i la visita que rep Anna Maria Dalí (Siân Phillips) d’una amiga (personatge fictici interpretat per Claire Bloom). L’excusa perfecta perquè el director relati cronològicament a través de flashbacks –de to sèpia– episodis de la vida i obra del geni empordanès, introduint personatges claus com ara l’odiada Gala, Buñuel o Federico García Lorca. Sobretot, però, el film mostra aspectes de la família dels Dalí, poc tractats amb anterioritat a la pantalla. Per la seva banda, destaca Joan Carreras encarnant amb convicció el protagonista, malgrat que no s’escapa de l’histrionisme propi del personatge retratat.