Patriarcats

Aquest serà un Sant Jordi mili­tant com els dels anys del final del fran­quisme i la tran­sició, per raons òbvies. Per aquest motiu us pro­po­saré un lli­bre que escapa dels pre­mis de pa sucat amb oli i de les edi­to­ri­als con­ven­ci­o­nals. Es tracta d’El patri­ar­cat del salari (Tigre de Paper), de Sil­via Fede­rici, històrica acti­vista femi­nista inter­na­ci­o­nal, que té un llarg currículum acadèmic i de publi­ca­ci­ons des de la dècada dels setanta. Fede­rici traça un assaig desin­hi­bit mit­jançant un seguit d’arti­cles on s’inter­roga sobre la lluita de clas­ses i altres con­cep­tes mar­xis­tes en relació amb els papers de la dona en un mer­cat de tre­ball on fa tots els papers de l’auca, des de les cures fins a la pros­ti­tució, de les cade­nes de mun­tatge a l’ano­ni­mat de les fei­nes caso­la­nes, clan­des­ti­nes o dins els rols fami­li­ars. El gènere a peu de fàbrica, la cons­trucció de la mes­tressa de casa a temps com­plet, la repro­ducció i el que com­porta, són ana­lit­zats dins les noves pers­pec­ti­ves de la situ­ació actual, els malen­te­sos i l’escla­vi­tud a la carta. Fede­rici no plan­teja uns enun­ci­ats pesants i teòrics, sinó que va a la gent del car­rer, a les que supor­ten la superfície més baixa de la piràmide de clas­ses. Ho fa d’una manera bri­llant i ente­ne­dora. Si neces­si­ten exer­ci­tar el cer­vell i no volen lli­bres d’evasió, Fede­rici és una de les alter­na­ti­ves.

Fede­rici ana­litza els rols de la dona quasi esclava amb ame­ni­tat