Sacrifici sense fi

La revolucionària partitura de La consagració de la primavera (1913), d’Igor Stravinski, evoca el ball d’una verge fins al seu defalliment: es el sacrifici pagà per aconseguir la benevolència dels déus. Balena blava, escrit per Victoria Szpunberg i compost per Raquel García-Tomás, parla del joc assassí que avui alguns joves practiquen fins a consumar el suïcidi. Són dos sacrificis que la societat entén avui que són inútils però que persuadeixen pel seu tràgic romanticisme els adolescents. Fins a 107 músics participen en aquest programa doble, que fa un pont entre unes composicions que retraten un fet similar en un segle de diferència. L’obra es representa només el dissabte i el diumenge: és una ocasió única poder escoltar una vetllada dirigida per Edmond Colomer amb joves alumnes de l’Esmuc.

Balena blava és un monodrama (un format musical molt poc usual en què la interpretació musical s’acompanya d’un text que recita, en aquest cas, una actriu) de 20 minuts de durada. Marta Angelat representa una directora d’institut que rep un llarg i misteriós missatge en què l’avisen que hi ha un alumne del centre que està a punt de completar el viatge del joc de la balena blava. Szpunberg agraeix un encàrrec que li ha permès d’experimentar amb la música. Un cop acabat el text hi va haver l’atemptat a les Rambles i Cambrils i una de les educadores de Ripoll va escriure una carta en què reflexionava perquè no ho havien detectat. Szpunberg ha inclòs algunes d’aquelles cites en el text final. La directora (com la professora de Ripoll) és presenta com una altra víctima d’aquests sacrificis humans. La composició musical ha eliminat els instruments de vent de metall i de vent de fusta però ha inclòs un cor i música electrònica per no apagar la veu d’Angelat. Raquel García-Tomás celebra l’ocasió de preparar una peça per a 70 músics. Si formalment ha volgut repetir la idea de Stravinski d’atorgar sons concrets a situacions determinades que es repetien en el text de Szpunberg, també ha mirat d’inspirar-se en la peça original del compositor rus, que ressoni sense que es pugui qualificar de plagi.

La consagració de la primavera té una durada de 35 minuts i no tindrà cap suport escènic, si no és el treball amb la il·luminació que pretén reforçar les textures emocionals a partir dels colors projectats al ciclorama. Xavier Abertí confia en el talent que està consolidant l’Esmuc. García-Tomás, de la primera promoció de composició del centre, farà una òpera del Teatre Reial de Madrid la temporada 2018/19, amb la dramatúgia d’Helena Tornero, amb qui ja havien treballat sobre la gentrificació a Displace.