“Sento nostàlgia de quan resistia més”

La imatge de l’andropausa com una malaltia que té remei a través de les hormones que els faran millorar és un tema que vaig començar a tractar en còmic el 2011. Mentre em documentava, em va produir un desfici tan gran que només a través de l’humor el vaig poder afrontar. De bon començament, cada cop que m’hi posava havia de recollir el material i retirar-me...

La gent que ha llegit aquestes històries ha trobat remeis terapèutics per la sornegueria, la sàtira i l’humor. Em va sorprendre.

Bé, a Alemanya em pregunten si els homosexuals porten pitjor la vellesa que els heterosexuals. Sempre he tingut la sensació que l’home gai s’observa més a ell mateix, s’escolta més que l’heterosexual. Té més consciència del que li passa perquè els heterosexuals estan tan immersos en la família que no poden ocupar-se d’ells mateixos. Li acaba passant més tard. En relació amb la tragèdia que va significar la sida, recordo amics que van morir quan tenien 30 anys. Precisament mentre escrivia aquest llibre no em podia treure del cap aquella situació mentre explorava aquests drames quotidians banals dels personatges.

També estem actuant a la lleugera. Calia alliberar-se de la cotilla a la sexualitat que va promoure la defensa davant la malaltia, però convé mantenir-nos alerta. Calia treure’s les pors, però el perill és evident perquè els tractaments tenen contraindicacions i efectes secundaris.

Tots dos formen part de mi [riu]. A l’hivern m’assemblo més a Paul, l’introspectiu, que escolta música clàssica i llegeix. A l’estiu, quan arriba la calor, m’identifico més amb Konrad perquè m’agrada la festa, sortir, esplaiar-me.

Sí. La tensió dels dos personatges que engloba Pitopausia. El carnaval a la ciutat on visc, Colònia, és un esdeveniment. L’he celebrat els últims vint anys en cos i ànima. Amb els amics mantenim els costums de fer l’animal, de disfressar-nos... Amb els anys ja no s’aguanta l’alcohol com abans, però alhora sento nostàlgia dels temps en què resistia més. Per aquest motiu, vaig fer que Paul revisqués el carnaval.

Sí, jo busco en mi mateix per construir personatges, no ho vull negar. Tinc encara moltes històries a contar del meu passat. El que és difícil és traspassar els personatges que he conegut a la ficció de la historieta sense que es reconeguin. Quan són molt peluts, els veig poc poètics [riu].