Morcheeba, prop de vint anys de tot

Al final del concert de Morcheeba , dissabte a la nit a l’ Auditori de Girona , es va evocar un altre concert dels anys d’estudiant a la sala Razzmatazz, la col·lecció dels seus CD, escoltar-los una i altra vegada... i en aquests breus instants per a la nostàlgia es van invocar altres noms com Massive Attack, Portishead o Hooverphonic. Eclosió del trip hop, de finals dels anys noranta. Gairebé vint anys de tot. Els vint anys que Skye Edwards, la veu fundacional i imatge identificativa de la formació dels germans Godfrey, va recordar que complia una cançó tan significativa com The Sea (1998). Va sonar com a cinquè tema d’un repertori que es va fer curt, tot i l’hora i mitja de concert, durada estàndard, per a la multitud de fans, un públic intergeneracional, que omplia la sala gran de l’auditori gironí.

Morcheeba era el gran cap de cartell internacional del festival Strenes . Sense perdre l’essència amb la qual es va erigir com a estrella de la música electrònica combinada amb el soul i el funk, amb els anys ha esdevingut una proposta més ballable i menys alternativa. Skye Edwards, empàtica i generosa dalt l’escenari, des del minut u va fer aixecar tothom dempeus. Va recordar que érem dissabte a la nit, que tampoc érem tan grans per seure en un concert (abans havia demanat quants hi érem feia vint anys) i que calia canviar les energies de la sala. Ho va aconseguir de sobres. Primer, animant el públic a corejar la tornada –el resultat, més que satisfactori, va aconseguir que exclamés un “la meva feina està feta aquí”–. I al llarg del concert les ovacions van ser constants, especialment quan el repertori passava per aquelles cançons, bandes sonores de la memòria, com Part of the process (1998), Trigger Hippie (1996), Blindfool (1998) o Otherwise (2002). El moment àlgid va arribar amb la versió. Skye Edwards va exhibir els talons que calçava i propulsant-se van sonar les primeres notes de Let’s dance de David Bowie. Les energies que volia es van alinear amb perfecció estel·lar. L’espectacle de llums va magnificar el repàs musical i vital, en un concert en què també es van presentar temes, com Never Undo (2018), del nou àlbum que s’estrenarà al juny.

Morcheeba havia estat un dels protagonistes del Black Music Festival del 2011 i el 2012. Skye Edwards va actuar, en solitari, a l’Acústica de Figueres. La de Strenes, a Girona, dissabte, era la seva única actuació a Catalunya aquest any. En els bisos, la complaença va ser total. Cantada com una cançó de bressol, preciosista i amorosa, Sweet L.A. estava dedicada a la filla, enamorada i desenganyada als vint anys. “Ell viu a Califòrnia, ella a Londres; això mai surt bé”, va fer broma la mare. Rome wasn’t built in a day , l’èxit i el seu aparador comercial, va cloure la nit.