Cinema

Violència de ‘gènere’

‘Custodia compartida’ aborda els maltractaments des del cine de terror

Cent dues dones han estat assas­si­na­des a Cata­lu­nya per la seva pare­lla o expa­re­lla en els dar­rers deu anys. Una xifra esfereïdora, superada a França només en un any: el 2017 hi va haver 123 vícti­mes. L’actor francès Xavier Legrand ha debu­tat com a direc­tor amb Cus­to­dia com­par­tida, pre­mis al millor direc­tor i opera prima en la Mos­tra de Venècia, amb una pel·lícula que aborda aquest tema des del gènere de ter­ror, sobre­tot en el dar­rer terç del metratge.

El cine­asta explica en una entre­vista a El Punt Avui que “cada dos dies i mig, una dona fran­cesa és assas­si­nada pel seu com­pany o expa­re­lla; la violència de gènere no és un tema pri­o­ri­tari a França, tot i que se’n parla molt”. Cri­tica, però, que sovint es bana­litza: “Cal­dria trac­tar-lo d’una altra manera, dei­xar de par­lar a les dones i adreçar-se als actors de la violència, que són els homes. En part per això vaig deci­dir fer aquesta pel·lícula, per apor­tar una altra mirada.”

Tragèdia con­tem­porània

És un tema que indigna Xavier Legrand. “La ira em va empènyer a fer aquesta pel·lícula. La tragèdia grega clàssica tracta d’això: els llaços de sang, la família, l’hor­ror al seu inte­rior... I vaig detec­tar de seguida que la violència de gènere és una tragèdia con­tem­porània.” En la fase de docu­men­tació de la pel·lícula, va par­lar amb mol­tes vícti­mes, i va tenir la impressió que li expli­ca­ven un thri­ller. “Em va sem­blar interes­sant començar la pel·lícula amb una situ­ació molt banal, un divorci, par­lant del tema social, després cre­uar el gènere del thri­ller i arri­bar a una pel·lícula de ter­ror.” La posada en escena adopta dife­rents punts de vista: “La càmera segueix l’home, però no adopta mai el seu punt de vista, i sí el de la gent a qui mani­pula, la jut­gessa i el nen, amb l’objec­tiu d’arri­bar a la dona.”

La pel·lícula té com a pro­ta­go­nis­tes Denis Ménoc­het (l’home) i Léa Drucker (la dona), que ja van pro­ta­go­nit­zar un curt del direc­tor sobre aquest mateix tema que va estar nomi­nat a l’Oscar, Antes de per­derlo todo. El nen Tho­mas Gio­ria fa una excep­ci­o­nal inter­pre­tació del fill dels pro­ta­go­nis­tes, un nen ter­ro­rit­zat pel pare, que l’uti­litza per poder arri­bar a la seva exdona.

Mani­pu­lació

La mani­pu­lació i la men­tida ocu­pen un lloc impor­tant en la història. “Hi ha mani­pu­lació i men­tida en la violència de gènere –comenta el cine­asta–. La men­tida per­met que es pro­pa­gui la por i el silenci. Cal mani­pu­lació abans de la violència, i els mal­trac­ta­dors són homes que se saben posar màsca­res segons la situ­ació en què es tro­ben i l’inter­lo­cu­tor.” Xavier Legrand con­si­dera impor­tant mos­trar com mani­pu­len i men­tei­xen, “perquè la violència de gènere està molt ama­gada: per l’agres­sor, és clar, però també l’amaga la víctima”.

El direc­tor no cita cap refe­rent directe, però esmenta qua­tre cine­as­tes que l’han ins­pi­rat en algun sen­tit: Hitch­cock, Cha­brol, Mic­hael i Jar­musch. “M’agra­den els cine­as­tes que no inten­ten impo­sar-me un pen­sa­ment, que em dei­xen men­jar sol al meu ima­gi­nari i no m’ho donen tot mas­te­gat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia