El Museu d’Olot fa justícia amb Sadurní Brunet
Ha estudiat el llegat de més de 5.000 dibuixos i fotos d’aquest polifacètic artesà
En farà dues exposicions
El Museu de la Garrotxa d’Olot ha situat en el lloc que li pertoca el polifacètic Sadurní Brunet Pi (Vallirana 1886 - Olot 1958) arran d’una donació d’obres per part de la seva família. I així es fa justícia, perquè Brunet va dur a terme una intensa activitat creativa i professional en els camps de l’interiorisme, el disseny, la fotografia i diversos camps de l’art, que no sempre ha estat reconeguda.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, Josep Berga, ho ha exemplificat de forma clara: “Spielberg s’endú tot el reconeixement en les seves pel·lícules i la gent no s’adona que rere els seus èxits hi ha professionals rellevants”, va remarcar. El comissari de l’exposició sobre Brunet que s’inaugurarà a la Sala Oberta (19 de maig), David Santaeulària, hi ha coincidit i ha detallat que, per exemple, va participar en algunes de les obres de l’arquitecte Rafael Masó. Santaeulària és qui ha estudiat amb profunditat les obres llegades per la família i les que hi havia al fons del museu olotí.
La maqueta de l’altar major de Santa Eulàlia de Begudà (Sant Joan les Fonts), una sèrie de figures i casetes de pessebre i la maqueta de l’escenari d’un teatre –probablement una proposta per al Liceu de Barcelona– són alguns dels elements més destacables de la donació. Aquestes peces s’afegeixen a la que el seu fill va fer, el 2006, a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa d’Olot d’un fons de 3.800 imatges i 1.220 dibuixos, que també són testimonis històrics.
El resultat de la investigació de tot aquest fons es materialitzarà en dues exposicions, un llibret i una pagina web.
LA XIFRA
Molta activitat durant l’etapa modernista
Sadurní Brunet va ser un polifacètic artesà amb una producció molt prolífica, especialment durant l’etapa modernista. Va decorar i complementar obres d’arquitectes com ara Alfred Paluzie, Albert Blasco, Rafael Masó i Joaquim Bassegoda. També va dissenyar comerços, va reformar cases i va fer encàrrecs diversificats per guanyar-se la vida com a marbrista de monuments funeraris, restaurador d’altars de temples gironins, etc.