L’altra vida secreta

La història l’escriuen els vencedors, diu el lloc comú, però els vençuts tenen molta paciència, podria afegir-s’hi. La construcció de la imatge del rebel tocat pel geni que se sobreposa a la mesquinesa de l’ambient forma part del relat que Salvador Dalí va anar construint curosament al llarg de la seva vida per sostenir l’allunyament de la casa paterna, però en els seus propis escrits autobiogràfics hi ha passatges en què s’estova i flaqueja. Confrontant-los amb els que escriuria anys després la seva germana, Anna Maria, l’ídol no és que trontolli, sinó més important encara: es comprèn millor. Intentar acostar-se a Dalí i la seva família cenyint-se als documents de manera escrupolosa, sense els prejudicis dels uns i dels altres, sense la seva ràbia i el seu ressentiment, ha tingut ocupada la historiadora de l’art Mariona Seguranyes durant més de quatre anys, abans i tot que rebés de l’Ajuntament de Figueres l’encàrrec de definir el discurs museogràfic de la casa natal de l’artista, i els resultats d’aquesta meticulosa recerca aporten més d’una sorpresa que es pot rastrejar a l’exposició Els Dalí de Figueres. La família, l’Empordà i l’art, inaugurada ahir al Museu de l’Empordà i oberta fins al 4 de novembre.

Tot i l’abundant informació que conté, amb 135 peces entre pintures (13, procedents del Reina Sofia, el de Montserrat, la Fundació Dalí i diverses col·leccions particulars), dibuixos (27), i cartes, manuscrits i fotografies originals (62), l’exposició reflecteix només una petita part del treball d’investigació de Seguranyes, que n’ha reservat la complexitat per a un llibre de més de tres-centes pàgines que presentarà el pròxim 12 de maig a l’auditori dels Caputxins de Figueres, acompanyada de la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, i que el dia 16 també es presentarà a la Fundació Vila Casas de Barcelona, amb Ricard Mas i Vinyet Panyella. Com a exercici de síntesi, però, l’exposició del Museu de l’Empordà ja ajuda a desfer uns quants malentesos. Per començar, la difícil relació amb el pare, que el desheretaria. Aprofundint en la documentació familiar, la comissària ha descobert una figura molt més complexa del que feia preveure la caricatura sarcàstica transmesa pel fill. En realitat, el notari Salvador Dalí i Cusí, republicà, lliurepensador, esperantista i proper al pensament obrerista dels seus amics Amadeu Hurtado i Pere Coromines, va ser el primer i principal avalador de l’obra del pintor, a qui defensaria aferrissadament de l’expulsió de l’Escola Especial de Pintura de Madrid, el 1923, amb unes cartes irades adreçades als seus professors, i a qui pagaria el primer viatge a París, el 1926, durant el qual l’artista, acompanyat de la seva germana i de la tieta Catalina, que els feia de mare, va passar també per Brussel·les. Més encara: una carta desvela que l’única manera de dissuadir el notari de perseverar en un procés per coaccions electorals, el 1923, va ser empresonar-li el fill. En efecte, la detenció del jove Dalí, tancat durant deu dies a Figueres i a Girona, va obligar el pare a retirar-se de la causa. “El fill era el seu taló d’Aquil·les”, confirma Seguranyes, que assegura haver contrarestat amb documents els fets que Dalí adaptaria a la “construcció de les seves màscares”.

L’exposició s’organitza en tres àmbits que ocupen la planta baixa i el primer pis del museu. El primer apartat està dedicat al pare, el “gran escull” que Dalí va haver de vèncer per emprendre el vol. Aquesta oportunitat no arribaria, però, fins que l’estiu de 1929 va convidar els surrealistes a Cadaqués, i la protecció que fins aquell moment li havien proporcionat el pare i la germana ja no li van fer falta: ara tenia Gala. La influència de les dones és determinant en la trajectòria de Dalí, molt abans de la fructífera trobada amb la seva musa. El segon àmbit de la mostra es dedica precisament a la “constel·lació femenina” que va embolcallar-lo des de la infància i de la qual emergeixen les figures d’Anna Maria, per descomptat, model, secretària i còmplice; la de la mare, Felipa Domènech, que va morir el 1921, abans de saber que el seu fill escopiria per plaer sobre el seu retrat, el desencadenant de la ruptura familiar; la tieta Catalina Domènech, una dona que segons Seguranyes ho sacrificaria tot pels seus nebots, a costa de la seva pròpia infelicitat; l’àvia Maria Anna Ferrés i l’entranyable mainadera, Llúcia Gispert. El darrer àmbit presta una atenció molt detallada al paper d’Anna Maria Dalí, una dona culta que va renunciar a la seva pròpia carrera (havia fet l’examen d’ingrés a l’Escola de Bibliotecàries, però va decantar-se per estudiar a Figueres) per estar prop dels seus. “Anna Maria és la memòria de la família”, insisteix Seguranyes, que ha tingut accés al seu arxiu personal.