És només ‘rock’n’roll’

Els tres discos d’ Elisma tenen unes portades pràcticament idèntiques. Però no iguals. “Això és branding pur i dur, una manera de crear imatge de marca. El format i l’estètica es mantenen, com la nostra música: en cada disc és més o menys el mateix... però millor”, explica Ismael Berengena, guitarrista, cantant i principal compositor d’Elisma, que acaba de publicar Somos nosotros los que hacemos rock, un disc autogestionat, finançat en part a través d’una campanya a Verkami –158 aportacions de petits mecenes– i editat amb una llicència d’autoproducció de la SGAE. El grup gironí, que completen el bateria Rubén Berengena i el baixista Gerard Cantero –que, discogràficament parlant, s’estrena amb la banda en aquest treball–, presentarà Somos nosotros los que hacemos rock en un concert que tindrà lloc el divendres 11 de maig a La Mirona de Salt (22 h, 12 i 15 euros), compartint cartell amb un altre power trio, el madrileny Mamá Ladilla, que hi presentarà el seu recent Quién pudriera, editat just 20 anys després del seu últim disc multinacional, Naces, creces, te jodes y mueres. L’endemà tots dos grups actuaran també a Les Enfants, de Barcelona. “Fa vint anys que conec en Juan [Abarca]”, diu Ismael Berengena sobre el líder de Mamá Ladilla. A més, Elisma actuarà el 25 de maig a la sala madrilenya Bóveda.

I per què un títol com Somos nosotros los que hacemos rock : “Actualment, hi ha molt de personatge públic que viu com si fos una estrella de rock. Per exemple, el papa. I per ser una estrella del rock, el que cal és fer rock, a dalt d’un escenari, amb un gran equip de so. També és cert que nosaltres fem rock i no som estrelles, però ja són set anys, hem publicat tres discos i la gent comença a prendre’ns una mica seriosament”, aclareix Ismael Berengena, músic de llarga trajectòria que ha militat en diverses bandes, des de Peces in the River, a principi dels noranta, fins a Rockzilla i la Bon Scott Band. Ara els dos germans també mantenen actiu el grup de versions The Seventies.

Després de debutar amb Andar (2012) i de continuar la seva aventura amb Mundo inmundo (2014), Elisma ha gravat el seu tercer disc al llarg del 2017, a foc lent i al seu gust, com remarquen, al seu propi estudi de Cassà de la Selva, el 41 dB, amb Francesc Agustí com a coproductor. “Aquesta vegada hem aconseguit el so que volíem.” Per acabar-ho d’arrodonir el disc va ser masteritzat als Finnvox Studios d’Hèlsinki (Finlàndia) per Mika Jussila , amb un llarg currículum en el gènere metàl·lic. El disc, editat en vinil i CD i també disponible a les principals plataformes digitals, manté altres paral·lelismes amb els anteriors, a més de la portada: “El primer tema [Negocio de guerra] sempre està pensat especialment per obrir el disc; el quart és el que hi dona títol; el cinquè és la balada [Oh nena]; el vuitè és un instrumental amb nom de dinosaure [Triceratops], i el desè i últim és una cançó de tancament [Echa a volar].” I així Elisma continua fent rock amb l’ofici i l’actitud de sempre, entre la crítica social d’alguns temes (Son insaciables), l’humor àcid d’altres (Voy a montar una banda tributo) i els temes per “motivar-se a un mateix i a tothom” (Aquí y ahora).