Codina, apòstol de la micologia

Joaquim Codina i Vinyes va néixer a la Cellera de Ter el 20 de novembre de 1867, fill de Ramon Codina i Callís i de Teresa Vinyes i Surroca. El pare era metge i va ser també jutge de pau de la Cellera. La mare era la pubilla del Mas Vinyes, pairalia documentada des del segle XII. L’any 1885 Codina va acabar els estudis de batxillerat amb qualificació d’excel·lent, i després va seguir els estudis universitaris fins a llicenciar-se l’any 1891 en medicina i cirurgia, també amb nota d’excel·lent. El 1893 es va casar amb Dolors Puig i Jover, nascuda a Riuprimer i resident a Sant Hilari Sacalm. Al llarg de la seva vida va exercir de metge, d’alcalde i de jutge de pau. Tasques que va compatibilitzar amb la seva dedicació a la botànica i a la micologia. El 26 de desembre de 1934 el Dr. Joaquim Codina i Vinyes va morir d’apoplexia cerebral, en tornant d’una visita domiciliària i quan havia sortit a la recerca de bolets.

Físicament Codina era discret. Més aviat prim, amb bigoti i vestit sense pretensions, tot i ser metge i terratinent. Diuen que era de poques paraules i molt irònic. També molt actiu i comunicatiu. Sociable i modest en el tracte. El pare li llegà la vocació i capacitat per a la medicina. La mare li transmeté l’amor per l’entorn. La seva afició per la botànica i la micologia potser són la síntesi d’aquests dos llegats. El 1895 va participar en la creació del sindicat mèdic de la província de Girona. Havia participat abans en la creació de la cambra agrícola de la Cellera i comarca, i en va ser vicepresident. Va treballar, doncs, en dues associacions de defensa tant de la professió mèdica –que promogué la col·legiació obligatòria– com dels interessos patrimonials de la pairalia del Mas Vinyes.

El 1903 els metges del districte de Santa Coloma de Farners, entre els quals hi havia el Dr. Codina, signaren uns acords que preveien, entre altres qüestions, la regulació de preus per visites i per l’aconductament anyal. Establiren grups de preus en funció de la situació econòmica dels pacients i de la residència dins o fora del nucli de població.

Codina, metge titular de la Cellera, i el seu col·lega d’Anglès es repartien l’assistència mèdica de Susqueda i Osor, que implicava visitar la població disseminada en masos. Les visites les feia amb carro, a peu o amb bicicleta. De vegades, en funció de la precarietat de recursos dels clients, els donava diners per pagar les medicines a la farmàcia.

El 1900 va ser elegit per primera vegada alcalde de la Cellera, en una època de gran conflictivitat dels obrers tèxtils amb fortes repercussions a la Cellera i Anglès. Ocupà el càrrec d’alcalde en tres ocasions: als 30, als 47 i als 49 anys. Entre els anys 1920 i 1926 va ser jutge de pau, suplent o titular, si bé quan actuava com a metge no signava les certificacions de defunció com a jutge per evitar incompatibilitats. L’any 1906 inicià les activitats i la dedicació a la botànica per impuls de Marià Masferrer. Contactà també amb el botànic terrassenc Joan Cadevall, que estiuejava a Sant Hilari Sacalm, amb el qual establí correspondència sobre les seves recerques botàniques. El 1908 el Butlletí del Col·legi de Metges de Girona va publicar Apuntes para la flora de La Sellera y su comarca, una important aportació de coneixement de la flora catalana. Aquest mateix l’any la tasca d’herboritzar el va portar a la troballa d’un exemplar rar de falguera.

La dedicació de Joaquim Codina a l’estudi dels bolets té relació, sens dubte, amb l’exercici de la seva professió de metge. El seu treball de divulgació culminà amb la publicació el 1929 de l’obra Bolets bons i bolets que maten, escrita amb rodolins per fer-la més útil als lectors. L’any 1930 col·laborà amb Pius Font i Quer i fruit d’això serà el treball Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya, obra fonamental de la micologia catalana. El 1933, amb René Maire, va editar Fungi Catalaunici. Contributions a l’étude de la flore mycologique de la Catalogne i el 1934, amb Roger Heim, Fungi Iberici. Observations sur la flore mycologique catalane.