7 de maig del 1943

Eugeni Gurnés, sumari obert, el docu­men­tal amb què Joan Roura va gua­nyar el guardó al millor tre­ball infor­ma­tiu o divul­ga­tiu en tele­visió dels pre­mis Car­les Rahola 2018, es pro­jecta aquesta tarda a la Casa de Cul­tura de Girona (19 h), just el dia en què es com­pleix el 75è ani­ver­sari del seu afu­se­lla­ment. Eugeni Gurnés Bou, xofer de camió i sin­di­ca­lista de la CNT, va ser alcalde de Lla­gos­tera durant uns mesos de la Guerra Civil. Sense tenir delic­tes de sang cone­guts, va deci­dir tor­nar de l’exili perquè tenia tres fills petits i pen­sant-se que no li pas­sa­ria res. Gurnés va ser pro­ces­sat i afu­se­llat el 7 de maig del 1943, fa exac­ta­ment 75 anys, per “auxili a la rebel·lió”. La sem­blança amb l’actu­a­li­tat és esfereïdora.

El docu­men­tal, diri­git per Joan Roura, produït per Kinema Grup i emès a Tele­visió de Girona és, segons el vere­dicte del jurat, “un tre­ball plan­te­jat des de la recon­ci­li­ació, fruit d’una bona recerca audi­o­vi­sual i històrica, que es tra­du­eix en un docu­ment coral que fa avançar la nar­ració i atrapa l’interès de l’espec­ta­dor”. A més, com va con­cloure el jurat del Car­les Rahola, el docu­men­tal com­ple­menta la tasca de la família per recu­pe­rar “la memòria de l’avi”. I és així perquè aquest rodatge no hagués exis­tit si no hagués estat per la gran feina d’Eugènia Riera Gurnés i la seva família per arri­bar a desen­tre­llar i conèixer aquesta peça indis­pen­sa­ble de la memòria històrica i de les injustícies d’un règim que sem­blava extin­git.

El docu­men­tal mos­tra imat­ges dels anys de la República, que Lla­gos­tera va viure amb la mateixa inten­si­tat i espe­rança que tot el país. També ense­nya la cara fosca, la der­rota, la victòria fei­xista, els temps més durs del fran­quisme al poble amb unes imat­ges extra­or­dinàries. I, final­ment, el desen­llaç, una obra poètica que demos­tra que la recon­ci­li­ació és pos­si­ble, almenys a Lla­gos­tera. Durant la guerra, al terme muni­ci­pal van ser assas­si­nats qua­tre cape­llans i, una vegada aca­bada, catorze lla­gos­te­rencs van morir afu­se­llats o a la presó, de què tres als camps de con­cen­tració nazis.

Una gran tro­ba­lla del docu­men­tal de Roura és la par­ti­ci­pació de dife­rents tes­ti­mo­nis orals, com ara: la filla petita de Gurnés, la Rosa, mare de l’Eugènia; Amèlia Cal­vet, de 99 anys, molt lúcida recor­dant que pels car­rers es can­tava La mar­se­llesa; el peri­o­dista Pau Lanao; el cro­nista local Enric Rami­o­net; Assumpció Bru­gu­lat, que explica l’emo­tiva mort del seu germà Fran­cesc a causa d’una bomba; Joan Villa­plana, com­pany de Gurnés a Arge­lers; l’his­to­ri­a­dor Jordi Bohi­gas; Mercè Terès; Benet Gar­riga, un altre com­pany d’exili; la peri­o­dista Mercè Carbó; Pilar Solà, neboda de Gurnés; Enric Sagué, també fami­liar, i l’advo­cat Mateu Valls, que va acon­se­guir l’exhu­mació de les des­pu­lles de Gurnés de la fossa comuna de Girona el 14 d’abril del 1977.

La pro­jecció del docu­men­tal l’orga­nitza l’Asso­ci­ació per a la recu­pe­ració de la memòria històrica de Lla­gos­tera.