Reinserció possible?

Aquests dies els mitjans de comunicació i l’opinió pública han posat el focus en un tema que ha despertat un fort debat, arran de la sortida de la presó després de vint anys de condemna de l’anomenat violador de la Verneda. Les seves declaracions en sortir de la presó, reconeixent que no se sent del tot rehabilitat, han encès encara més la polèmica sobre fins a quin punt és efectiva la reinserció social.

La casualitat ha fet que un film de producció independent, que es va començar a rodar fa tres anys, s’estreni ara als cinemes. Es tracta de Doctrina: el pecat original i la reinserció, dirigida pel director de Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els 9 barons de la fama, Joan Frank Charansonnet, que, amb aquest film, torna a l’àmbit del cinema social que ja va tractar anteriorment amb Ànima. En aquest cas, avançant-se a la realitat, Charansonnet, el seu equip i la productora Dejavu Films han portat a terme un llargmetratge que convida a la reflexió, exposant un tema cru per plantejar preguntes sobre conceptes com ara el perdó i la redempció dels criminals.

La pel·lícula, titulada en referència a la doctrina Parot, se centra en la història de Víctor Ribas (Efrén Casas de jove i Jordi Reverté de gran), un violador i assassí en sèrie que, després d’estar-se vint anys a la presó, surt en llibertat gràcies a l’anul·lació de la seva condemna. La reacció de la ciutadania i la del mateix exconvicte conviden a “reflexionar sobre conceptes com ara el càstig, el perdó i la dicotomia entre la bondat i la maldat humanes”, com explica el director.

Estructurada en dues parts ben diferenciades –en un primer muntatge i segons el guió original, havien de ser dues pel·lícules–, Doctrina presenta el personatge i el seu procés de conversió a un ésser obsessiu i marcat per un rebuig amorós que deriva cap a la violència de gènere i, ja en una fase més avançada, en la violació i l’assassinat que el porten a ser condemnat a la presó. En la segona part, ja deixant el to de psycho-thriller i la duresa de les escenes com a convicte, arriba el relat més reflexiu, “més espiritual”, en paraules del mateix director, en què el protagonista intenta reintegrar-se a la societat i es troba davant l’oposició d’un gran ventall de personatges amb els quals molts es podran sentir identificats, des del pescador fins a la botiguera, passant per l’ecologista. Un relat coral d’opinions al qual cal sumar el de la mare, la gran “víctima col·lateral” d’aquest drama, com bé subratlla Charansonnet.

Sobre la pregunta de si tothom mereix una segona oportunitat, ni el mateix director ho té del tot clar: “Sí, en un principi, és clar, però caldria revisar en quins casos no és possible i què cal fer per intentar-ho”, declara, deixant obert que cadascú opini al final de la pel·lícula .

Altres aspectes a destacar del film és que està rodat en bona part al Port de la Selva, Palamós i el Montseny, i que està dedicat a la memòria de tres dels actors que van formar part del repartiment i que ja no hi són: Bertus Companyó, Valentí Raurich i Marcel·la Charansonnet (mare del director). Doctrina s’estrena divendres en una desena de cinemes. A Girona, el mateix director presentarà el film als cinemes Albéniz (20 h) i a Roses, també acompanyat d’Alba López Manubens, als Albéniz Roses, a les 22 h.