El lloc d’una dona

U n dels episodis que defineixen la lluita dels drets de la dona de la sèrie The Handmaid’s Tale (El conte de la criada) no pivota en el personatge d’Offred sinó el de Serena Joy. És A Woman’s Place (El lloc d’una dona), el sisè de la primera temporada i en el qual se’ns revela com la senyora de la casa –en una interpretació tortuosa i continguda–, és el gran personatge tapat de la sèrie i el rol antagònic que manté en relació a Offred. Se’ns descobreix també com a part promotora, ideòloga d’aquesta dictadura totalitària que estratifica les dones: a les que s’ha de redimir se les obliga al servei reproductiu, que no a la maternitat, esclaves de la gestació amb uniforme monacal, vermell i còfia blanca, pròpia d’aquesta societat retrògrada. En els flasckbacks que contextualitzen la vida present amb la del passat dels personatges, Serena Joy era una intel·lectual de la ultradreta nord-americana, una veu influent, autora del que serà la bíblia per a la dictadura de Gilad: el llibre el títol del qual, El lloc d’una dona, és el títol de l’episodi. Però és més que això. Conceptualment defineix la sèrie.

I és paradigmàtic també del moment actual de la ficció televisiva. Quin és el lloc de la dona en les sèries televisives? Abans del boom que la convertiria en la icona del feminisme actual – The Handmaid’s Tale està basat en un conte de l’escriptora canadenca Margaret Atwood del 1985– les protagonistes femenines ja sobresortien en el que podem concloure que és una nova volta de rosca en la ficció audiovisual seriada. S’han convertit les dones en un mercat per explorar? El feminisme, entès com a reivindicació, ha esdevingut un contingut en si mateix, un gènere? Només potser cal fer una ullada al catàleg que ofereixen les plataformes habituals com Netflix i HBO. En la categorització per temàtiques, s’hi poden trobar sèries englobades sota l’etiqueta: Dones amb un paper fort.

Hi ha un abisme en el que proposa, i en el debat que suscita, The Handmaid’s Tale amb les sèries que s’havien erigit en altaveu i mirall de la dona. Corals, amb diferents estereotips, que van revestir la reflexió de frivolitat (Sexo en Nueva York) de thriller negre (Mujeres desesperadas) o retrats generacionals (Girls). Hi ha les que mostren el canvi personal, de transformació (The Good Wife); les que el detectiu turmentat i llop solitari és ella (The Fall) o la vida a la presó (Orange is the new black). Tot aquest pòsit s’acumula i exemplifica quin és el paper de la dona a les sèries.